Convertir els gestos d'Abbas i Netanyahu en una oportunitat
Després de seixanta-tres anys de conflicte enquistat entre Israel i Palestina, l'Assemblea General de les Nacions Unides va ser ahir escenari d'una jornada història de gestos. En política i en diplomàcia, de vegades els gestos són tan importants com els fets. El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, van protagonitzar un exercici de sinceritat i voluntat de diàleg davant l'opinió pública mundial. No van amagar les seves posicions programàtiques, tan distants com sempre, però alhora van posar sobre la taula la necessitat imperiosa dels respectius pobles de trobar el camí de la pau i la seguretat mútua.
Ben segur que l'un i l'altre van jugar el seu paper i van calcular mil·limètricament les respectives paraules per sortir de l'ONU reforçats internament, cadascú al seu país, i internacionalment, amb vistes als suports de la comunitat mundial. Però alhora ambdós mandataris van mostrar-se conscients que grans ocasions com aquesta demanen estar a l'altura. Després de sis sagnants dècades de guerra i infructuoses mediacions polítiques, i a remolc de la Primavera Àrab que ha sacsejat el nord del Mediterrani i el Pròxim Orient, palestins i israelians tenen l'oportunitat, per no dir l'obligació, de començar de nou, sobre bases més realistes i amb més dosis de pragmatisme. Sens dubte, no hi ha excessius motius per a l'esperança, però els gestos d'ahir a l'ONU forçats per la iniciativa palestina no haurien de quedar en un emotiu espectacle. Ho sabrem en els pròxims mesos, abans que es produeixi, si arriba, la votació sobre la petició palestina de convertir-se en l'estat 194 de l'ONU.
La comunitat política internacional també ha de prendre nota del que va veure i sentir ahir, especialment els Estats Units d'Obama, que han perdut centralitat però que segueixen tenint un rol clau a jugar. Però també Europa, fins ara massa absent. Més que mai és l'hora de forçar la maquinària diplomàtica.
