Coronavirus: no és alarmisme, és ciència i prudència

La crisi global per l’epidèmia del nou coronavirus detectat a la Xina no respon a un excés d’alarmisme, sinó a l’advertència dels científics i a la prudència més elemental. Amb les qüestions de salut no s’hi val a jugar o a frivolitzar. Les molèsties -per exemple als aeroports- i les conseqüències econòmiques estan resultant importants, però és que hi ha vides en joc. El brot encara està fora de control i cada dia es coneixen nous casos de contagi en diferents països. No és cap broma. I tot i que fins ara l’extensió ha estat baixa, es tracta d’un virus que es transmet entre persones amb relativa facilitat i, per tant, si no s’actuava amb contundència i celeritat la seva propagació hauria pogut ser -i encara podria ser- elevada. Cal mantenir la guàrdia alta. Els científics treballen a tota velocitat per trobar una vacuna que el neutralitzi. I, sobre la marxa, s’han hagut d’adoptar mesures dràstiques a la Xina, i arreu del planeta, per frenar-lo. La declaració de l’alarma global que ha fet l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha servit per deixar clar que cal actuar seriosament arreu. La Xina, després d’algunes vacil·lacions inicials, ha estat contundent. També en això vol demostrar al món la seva capacitat resolutiva; no està disposada a donar una imatge de feblesa i descontrol. Al contrari. Pequín pretén fer-se valer també en la desgràcia i no vol cap mena de comparació amb l’Àfrica de l’Ebola, per exemple.

I la veritat és que, sent una desgràcia humana per les vides que ja s’ha cobrat i que es pot arribar a cobrar, també és un daltabaix econòmic de resultat incert. De moment l’economia xinesa ja ha experimentat de cop una forta aturada, com si estiguéssim davant d’una vaga general. En plenes vacances de l’Any Nou Xinès, quan es disparen el consum i el turisme, negocis, fàbriques i centres de treball de tota mena s’han vist obligats a tancar i milions de ciutadans han quedat confinats a casa seva. Aquesta situació d’emergència ha provocat una sobtada frenada de la producció i del consum que tindrà evidents efectes sobre el seu producte interior brut (PIB) i sobre l’economia global. De fet, la ciutat de Wuhan, epicentre del mortal coronavirus i amb 11 milions d’habitants, és coneguda com la Chicago xinesa i hi tenen presència 300 de les 500 principals empreses del món. L’economia xinesa va contribuir al PIB mundial amb un 16% el 2019. Una frenada en la seva maquinària, doncs, la notarem tots. En un món global ja fa temps que hem après que les epidèmies també són globals. Igual que l’economia. Igual que els efectes del canvi climàtic. Igual que les tendències ideològiques i les modes culturals i de consum. Per això el coronavirus és un problema de tots.