Manuel Brunet 1933
16/06/2020

Un Corpus de Sang (1933)

2 min
Un Corpus de Sang (1933)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDonar un volt per Barcelona en aquesta diada de Corpus eixampla els esperits. La major part dels balcons són endomassats i es veuen moltes banderes catalanes. Passejant per Barcelona sembla que aquesta ciutat sigui la més feliç i gaia de la terra. Domassos, banderes, clavells i ginesta. I no obstant, a la nit moria el nen de tres anys Josep Maria Salvador Masferrer, ferit en una topada entre la policia i els sindicalistes. La seva mare el portava als braços: es va sentir un tiroteig, i el nen es va aclofar al pit de la mare. Una bala li havia estavellat el cap. Si tinguéssim una mica de sensibilitat, si encara sabéssim indignar-nos quan són enviats cent vint-i-cinc guàrdies civils a Sant Celoni per imposar un Ajuntament governatiu, tot Barcelona aniria a l’enterrament d’aquest infant víctima d’una situació de la qual molts no es donen vergonya. Amb la mort d’aquest nen ha començat aquesta trista diada de Corpus. No hi ha hagut processó, però avui hi haurà l’enterrament d’aquest nen, i potser serà un enterrament clandestí. També deurà haver-hi avui una altra processó cívica: l’enterrament del pobre guàrdia d’assalt Antoni Còrdova. Ahir no hi hagué processó, però s’estan organitzant els enterraments de dues altres víctimes d’un sistema de govern que ha substituït la processó de Corpus pels seguicis de dol. Els mateixos domassos i banderes sembla que portin dol. Aquests domassos i banderes eren abans una manifestació de fe: ara són una manifestació de fe i una protesta contra una política intolerant. Els laics us diran que amb el degut permís governatiu es poden celebrar processons, però jo us dic que ni permís governatiu es necessita, perquè una mare pugui transitar pel carrer amb el seu fill als braços. Un altre Corpus trist! Hi ha domassos a moltes cases: no n’hi ha ni un en els centres oficials. Fa poc hi havia domassos en els centres oficials i no n’hi havia a les cases. ¿Voleu un divorci més profund entre el govern i el poble? Els milers de famílies que han endomassat els balcons han volgut manifestar la seva fe i protestar contra unes lleis que els neguen drets imprescriptibles. No té cap valor aquest plebiscit? No val res aquest vot de censura contra una política de desordre? No ha de servir per res, no ha de valer ni un moment de meditació, la vida del nen de tres anys i la del guàrdia d’assalt? Tots els domassos i tota la ginesta del Corpus no poden tapar aquesta sang.

stats