Cotxes oficials, una despesa incòmoda i poc transparent
El denominador comú del moviment mundial dels indignats és que no entenen el funcionament d'un sistema econòmic que deixa molts ciutadans en una situació molt precària.
Les entitats financeres han estat un dels blancs preferits, perquè a tot el món es parla ara d'una segona recapitalització que, en última instància, pot acabar tornant a sortir dels fons públics.
Davant una situació tan difícil, i amb una economia que no mostra cap símptoma d'iniciar una etapa de creixement, els ciutadans miren cap als seus governants i el que veuen és una distància cada vegada més gran, que el simbolisme del poder engrandeix.
Els cotxes oficials acaben sent un dels símbols d'aquesta distància. Més enllà del perill de la demagògia, les dades demostren que hi ha marge per a una certa austeritat, per acostar els càrrecs polítics als ciutadans. Per demostrar que els diferents poders -l'executiu, el legislatiu i el judicial- han entès també la situació. Perquè es pot exigir el reconeixement institucional dels càrrecs i alhora evitar excessos. És evident que per seguretat i per protocol són necessaris, i també ho és que acaben sent una temptació que aïlla els poders i que pot sortir cara per als ciutadans en tots els sentits.
Una de les primeres reclamacions que el conjunt de les administracions ja no poden ignorar és la de més transparència. I, en el cas dels cotxes oficials i del servei que atén aquest parc mòbil, els entrebancs per obtenir les dades que hem trobat per fer el reportatge són enormes i alarmants. No hauria de ser així. També és cert que no tots els governs actuen de la mateixa manera. L'administració de l'Estat supera el miler de cotxes oficials. Hi ha molts organismes que podrien fer, com estan fent les autonomies, més esforços per aprimar-se. Estalviar en cotxes oficials posaria un gra de sorra per eixugar el dèficit de les administracions i donaria un missatge de complicitat a la població.
