Josep Fontana 1981
18/11/2018

Crisi econòmica i moviment obrer (1981)

2 min
Crisi econòmica i moviment obrer (1981)

Després del triomf de la revolució soviètica, el moviment obrer arreu del món va experimentar una fase d’ascens i d’esperança. D’altra banda, això passava en uns moments en què l’economia capitalista iniciava una de les seves crisis pitjors. El moviment obrer veia per primera vegada que era possible organitzar un Estat, engegar una economia amb uns fonaments del tot diferents als de la societat capitalista, que això funcionava, que l’experiència de la Comuna no era una experiència fugaç i transitòria. Veia que al mateix temps que l’economia capitalista entrava en crisi, la industrialització soviètica creixia enormement; semblava que havia arribat l’hora del triomf del socialisme. Tanmateix no fou així. El capitalisme es va consolidar, la Unió Soviètica continuà aïllada i el moviment obrer no tan sols no va guanyar la guerra, sinó que és difícil de dir que guanyés alguna batalla en aquest combat [...] Per què va passar tal cosa? [...] En allò que esperaven els homes del 1929 al 1933, hi ha dos errors. El primer, que el capitalisme hagués demostrat ser caduc i estar a punt de caure. El segon, que el socialisme tingués una estratègia adequada per imposar-se a escala mundial. El primer error parteix d’una definició equivocada de capitalisme. No és veritat que el capitalisme hagi demostrat el seu fracàs pel fet que engendra atur i misèria. Perquè el seu objectiu no és crear benestar, sinó benefici empresarial, i si el benefici se salva, el capitalisme funciona només que aconsegueixi evitar que la protesta dels qui pateixen les conseqüències de l’atur i la misèria els porti a assaltar la ciutadella dels privilegiats. Vivim una etapa d’atur creixent i de deteriorament del nivell de vida, però no hi ha deteriorament del benefici capitalista. […] Parlem ara una mica de moviment obrer. Jo diria que el problema és, a més, que els qui havien d’haver combatut el capitalisme, els qui necessitaven reunir les forces per portar a terme l’assalt, es van deixar aïllar, actuant amb un sectarisme i una incapacitat política increïbles. O explicables pel fet que estaven aplicant automàticament unes fórmules preses de fora, de condicions gens semblants a les de les seves mateixes societats. Estaven intentant aplicar les receptes per a una revolució que havia tingut lloc a Rússia el 1917, però que no tenien res a veure amb les condicions objectives dels països capitalistes després del 1929. [...] Voldria creure que davant d’aquesta nova i més greu crisi que ara afrontem, sabrem comprendre la necessitat de plantejar obertament no ja l’apedaçament d’un sistema que no ens serveix i que, em sap greu dir-ho, és el que ens proposa la major part de l’esquerra, sinó la seva substitució per un altre, per aquest socialisme que no es pot agafar dels manuals d’història de la revolució soviètica, sinó que s’ha d’inventar i construir a escala del 1980 i de la societat espanyola.

stats