Crònica d’Anglaterra. El moviment sufragista
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsPlau-me molt avui fer conèixer a les simpàtiques llegidores de Feminal, les dues dones qui més s’han distingit en l’actual moviment sufragista d’Anglaterra, Mistress Pankhurst i la seva filla Miss Christabel [fotos], dues valentíssimes campiones quals noms són avui coneguts en el món enter. Després de més de 40 anys d’espera, semblants als que passaren en el desert els fills d’Israel, unes quantes dones prengueren un dia el partit de fer una campanya contra els governs anglesos que, tant els lliberals com els conservadors, no s’ocupaven en res dels drets femenins, pels quals havien promès atenció i protecció. Aquelles valentes dames envaïren els vestíbuls del Parlament per a demanar personalment als ministres de la corona si caldria esperar encara molt temps el compliment de llurs promeses. La policia desallotjà l’invasió femenina, arrestant a les més enèrgiques d’entre les sufragistes, que passaren mesos i mesos empresonades després d’haver reclamat als tribunals. Llur exemple fou seguit per altres dones en les principals viles d’Anglaterra, suscitant un moviment que acabà per inquietar als homes d’Estat, ja que no hi havia manera de lluitar contra la tenacitat d’aquelles dones, empenyades en fer sentir llurs justes reclamacions. Finalment, quan en el Parlament els ministres prengueren en sèrio aquest moviment femení, el primer ministre, Mr. Asquith, declarà que abans de resoldre res en favor de les reclamacions de les sufragistes, calia saber bé si la majoria de les dones d’Anglaterra participava del desig de poguer votar. I aleshores fou quan s’organitzà per tot Anglaterra processons immenses de dones de totes les classes socials. La de Londres, que comptava més de 10.000 sufragistes, fou una colossal, enèrgica i bella manifestació de la unió de les dones. El mes de juny passat, fou també organitzat per les sufragistes, un colossal meeting a Hyde Park, on se reuniren mils i mils de dones, escoltant amb devoció les entusiastes conferències de les oradores, qui, amb la més gran traça del món, feien en l’acte immenses quantitats de prosèlites; tal és lo desig de la dona anglesa d’obtenir el dret que li pertany, com a n’els homes, d’elegir els legisladors que han de fer les lleis a les quals ha de subjectar-se la dona. ¿Per ventura no és ja cosa molt comú el que les dones influeixen arreu oficiosament en la llur societat per l’elecció de diputats? ¿Quina és la dona que, vivint en una alta classe social, no posa en joc ses mil i una traces per a conquistar els vots que han de servir per a l’elecció d’un o altre candidat, preferit o recomanat?...
