OPINIÓ

L’home que no s’equivocava mai

"Cruyff sempre argumentava les coses amb convicció, segur de tenir la raó sempre"

Johan Cruyff en un partit contra el PSV Eindhoven l'any 1996. / REUTERS

Raimon Panikkar, Judit Mascó, Manolo Vázquez Montalbán i Maria Matilde Almendros, així començava l’alineació dels convidats d’'Un tomb per la vida', el programa que significava el retorn del Puyal a TV3. Per al cinquè dimarts, el creador del programa va convèncer Johan Cruyff perquè passés pel cau i triés un fet històric, un fet íntim i un fet sociològic per poder-lo entrevistar durant dues hores. Era el 13 d’octubre del 1993. A barcelonistes com l’ Antoni Bassas i jo, que treballàvem en el programa, ens feia il·lusió atendre l’entrenador de l’equip, el crac que ens havia fet posar drets tantes vegades i, sobretot, l’home que com a entrenador ens havia dut a guanyar, finalment, una Copa d’Europa. El Bassas el coneixia molt, i bé, de tants desplaçaments per aquests camps de Déu i de tantes rodes de premsa compartides. En aquell moment, jo només l’havia tingut a la vora quan, en la seva època de jugador, molts diumenges al matí el meu avi ens duia a l’Hotel de Vallvidrera a demanar autògrafs als cracs dels setanta. Mentre el Puyal feia l’última mirada al guió, al camerino del costat, el 2113, el Bassas i el Johan enraonaven de futbol i miraven el 'Telenotícies' de cua d’ull. “En un momento dado”, la tele va dir que el COI estava a punt de donar a conèixer si els Jocs Olímpics del 2000 es farien a Sydney o a Pequín. El Johan ho va tenir claríssim: qui pot deixar escapar uns Jocs amb 800 milions de públic comercial potencial com era la Xina? Ho va argumentar bé. Amb convicció. Segur de tenir la raó, com sempre, que això també formava part de la seva genialitat.

Vam acompanyar el Johan al plató, li van fer els últims retocs i el Puyal va conduir, ajudat pel guió perfecte de Mònica Terribas, una magnífica entrevista. Com a fet històric va triar l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy, com a fet sociològic es va preguntar com és el món, i com a fet íntim, esclar, va triar el futbol. A les onze de la nit, en plena emissió en directe del programa –de quan els periodistes encara se la jugaven a entrevistar en directe– es va saber que els Jocs Olímpics del 2000 se celebrarien a Sydney. El Puyal li va demanar al Cruyff una reacció d’emergència sobre aquella notícia. I el Johan, murri com ell sol, sense posar-se vermell, va dir que normal que haguessin triat Sydney. Va argumentar que estava cantat, que només podia ser Austràlia perquè hauria estat incomprensible que es concedissin els jocs a un país com la Xina, que era una dictadura comunista. I es va quedar tan ample. Una vegada més, ell tenia raó. Era l’home que no s’equivocava mai.

Més continguts de