30/09/2018

Curiositat per la vida

2 min

Fa disset anys vaig publicar el meu primer llibre en coautoria amb un autor americà. Era un llibre d’empresa. El meu coautor era, i és, molt més gran que jo. Jo llavors tenia 34 anys i ell 80. Es diu Philip Kotler i està considerat un dels principals autors de management del món. Va ser un privilegi fer un llibre amb ell. La veritat és que el vam escriure tot a distància. Ell a Chicago i jo a Barcelona. El llibre s’havia publicat arreu del món i encara no ens havíem trobat. Ni tan sols havíem parlat per telèfon. Tot va ser a través de correus electrònics. Dos anys treballant en equip de forma virtual.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un dia em va avisar que viatjava a Madrid. Vam aprofitar per trobar-nos. Em va dir que volia visitar museus, així que el dia de la nostra trobada vam anar al Museu del Prado. Jo esperava trobar un home gran al qual hauria d’anar esperant mentre caminàvem. I em vaig anotar temes de conversa per a tot un dia, per si de cas.

El cas és que a Philip Kotler, ja amb 82 anys, no el podia seguir per les sales del museu. Anava d’un quadre a un altre i no parava de fer-me mil preguntes. Per què hi ha un nan al costat dels reis? Per què el gos del quadre és tan petit? Per què l’escultura està inacabada? Jo no donava l’abast. No podia seguir-lo. Vaig acabar esgotat físicament i vaig haver de demanar d’aturar-nos una estona a la cafeteria, on va seguir fent-me mil preguntes.

En arribar a l’hotel vaig caure mort al llit. L’endemà Philip volia matinar per visitar el Museu Sorolla. Vaig estripar el paper amb la llista de temes de conversa. Em vaig adonar que a la seva edat encara publicava llibres i donava conferències gràcies a una curiositat per la vida que mai no moriria. Ara té 97 anys. Segueix publicant. Ja ho va dir Compay Segundo: “No te mata la edad. Te mata el hastío”.

stats