03/05/2012

DAVID VERT

2 min
DAVID  VERT

INTENTARÉ LLEVAR-ME a les vuit. Si ho aconsegueixo, aniré a fer unes piscines, que em van bé per relaxar-me. Després esmorzaré a casa: un suc de taronja, un te i uns cereals o potser pa amb tomàquet amb embotit. A les onze dono classes d'interpretació a l'Escola Superior d'Art Dramàtic Eòlia. No és la primera vegada que em coincideix una estrena amb la classe, i em va genial per no tenir temps d'atabalar-me esperant que arribi l'hora de la funció. Més enllà de la feina, els dies d'estrena prefereixo estar sol. Ho vulguis o no, sempre tens més nervis que habitualment. Sortiré d'Eòlia a les dues i aniré cap a casa a dinar. No faig mai migdiades, però demà potser faré una estona de sofà, uns vint minuts. Després de dinar suposo que ens citaran cap a les sis (la funció és a les vuit), prepararem algun petit detall i després cadascú anirà al seu camerino a concentrar-se. No sóc supersticiós, però això de no vestir de groc ho compleixo per si a algú altre l'afecta. Pel que fa als assajos de L'ombra al meu costat , han estat molt intensos. El meu personatge, que fa anys que se li va morir la dona, reflexiona sobre la pèrdua en les persones, un procés que afecta a tothom, d'una manera o altra. Jo dic que no m'emporto el personatge a casa, però després sempre és inevitable fer-ho. Ara m'ho he notat en el caràcter: el meu personatge és agre, una mica amargat, i noto que no em surt tant l'alegria... Hi ha alguna cosa que es contagia. Després de l'estrena vindran uns col·legues, normalment no fem res amb els de la companyia perquè cadascú porta la seva gent.

stats