04/07/2011

DSK ens dóna lliçons

1 min

Que el cas de Dominique Strauss-Khan hagi estat finalment una enganyifa (una enganyifa monumental, perquè quan parlem d'aquesta casta de gent tot tendeix al colossalisme) torna a posar damunt la taula la clàssica pregunta que els periodistes de la Roma imperial estaven obligats a fer-se abans de redactar una notícia: Qui prodest ? A qui beneficia?

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

A primer cop d'ull, l'escàndol DSK beneficia le petit Napoléon Sarkozy, que en treia profit tant si l'exdirector general de l'FMI era condemnat (perquè es treia del davant un rival electoral difícil) com si resulta que és rehabilitat (perquè el seu retorn a la política francesa resultaria menys incòmode per a Sarkozy que per als socialistes francesos, que fan certa aquella dita segons la qual quan un és desgraciat, fins amb els dallons ensopega). O sigui que ja tindríem un sospitós plausible d'haver posat una cambrera del Sofitel convenientment comprada en el camí del tothora voraç Strauss-Kahn. Però també és possible que Sarkozy no orquestrés el parany, sinó que tot just en tingués coneixement i ja li anés bé. O que el president de la République no en sabés res i que, senzillament, el destí l'hagi obsequiat amb una carambola afortunada.

Tot pot ser, de manera que el que puguem dir no passarà, de moment, del terreny de la conjectura. La qual cosa ens recorda una altra premissa que sovint convindria tenir més present: per malament que ens caigui, fins i tot el paio més sobrat i ostentós del món té dret a la presumpció d'innocència.

stats