D'això en diem política

Ens emboliquem amb la rojigualda , però els nacionalistes sempre són els altres. Nosaltres practiquem el patriotisme constitucional, que és un sentit de la pàtria i de l'Estat molt especial. Consisteix en una situació en què el nostre partit i l'altre gran partit espanyol ens entretenim, per exemple, llançant-nos el terrorisme pel cap amb la deslleialtat institucional més mesquina que requereix cada moment. I si és possible en una seu parlamentària, millor, perquè dóna una imatge més sòrdida de la política. Ei, però sempre abraçats a la Santa Constitució. I si no tenim a mà el terrorisme, també ens va bé una bona crisi financera. ¿Que un dia la UE, la Xina i els EUA li diuen a Espanya que ha de posar en marxa un pla de reformes? Doncs nosaltres votem en contra sense cap mania. ¿Que això provoca un daltabaix? Millor. La puntada escrotal sempre s'ha d'imposar al sentit de país. Del país que tant estimem, com ja ha quedat dit.

I si això ho fem amb els nostres, què no farem amb els altres, oi? Jo mateix he recollit personalment firmes contra l'Estatut en nom d'un partit que no fa pas tant insultava repetidament el conjunt dels catalans. Però com que ara som en una altra pantalla i toca que siguem amiguets, em passejo rialler pel Parlament i em bull la sang de passió quan veig les sigles CiU. Com ens agrada ara Catalunya i que formós és en Duran... Bé, mentre ens interessin els seus diputats, naturalment. El dia que no els necessitem, tornaré a demanar firmes. Ah, me n'o blidava, d'això en diem política.