Dalsy i Apiretal

El ministre Illa, que és el ministre espanyol de la pandèmia, ha dit aquestes paraules, que ens interpel·len a tots, veureu per què: "¡No concibo que unos padres lleven a su hijo enfermo al colegio! Vamos a ser todos serios porque si no esto no tiene solución. ¿A quién se le puede ocurrir hacer esto? Si hay que sancionar esto... en fin...”

Portar un nen a l’escola xutat de Dalsy perquè presenta allò que se’n diu “febrícula” s’ha fet i s’ha vist fer. El Dalsy, com el seu germà Apiretal, són una mena de Monster (aquesta beguda energètica) infantil. Un nen dalsyat o apiretalat arriba a l’hora de dinar, moment en què la iaia entra en acció. O el veí. O qui sigui, perquè ja ens agradaria que els passés com a nosaltres, que ens posàvem malalts i ens quedàvem a casa segur perquè la mare no treballava a fora. I ens feia suc de taronja i ens deixava estar al seu llit i ens tastava el front amb professionalitat. Hi ha qui té cangur però hi ha qui no en té. Hi ha qui pot faltar a la feina, però hi ha qui no hi pot faltar. Si faltes massa a la feina et jugues no poder comprar el Dalsy i l’Apiretal mai més.

A propòsit d’això, doncs, ens diuen que si un fill nostre s’ha de confinar, perquè té símptomes, es mirarà de donar un permís remunerat a les famílies perquè se’n puguin cuidar. Ric sola. Què faran amb els desgraciats dels autònoms? Amb quina empresa parlaran perquè els paguin les feines que no podran fer o perquè, senzillament, els guardin les feines i no les donin a un altre? Que pensi el ministre Illa que si el nen xutat de Dalsy o d’Apiretal és fill d’autònom la multa hauria de ser una miqueta més barata. O desgravable. O a pagar a terminis, com l’IVA, que sense voler, com que som tan immadurs i ens toca recaptar-lo a nosaltres, de vegades ens el gastem. En Dalsy i Apiretal, ja li ho dic ara.