ABANSD’ARA

Darwin (1882)

De l’article d’Almirall (Barcelona, 1841-1904), a L’Avens (V-1882)

De l’article d’Almirall (Barcelona, 1841-1904), a L’Avens (V-1882). Aquest dissabte fa 160 anys Charles Darwin (Shewsbury, 1809 - Down House, 1882) publicava L’origen de les espècies, una obra que provocaria grans debats sobre evolucionisme. El catedràtic Odón de Buen (1863-1945) va ser foragitat de la Universitat de Barcelona el 1895 perquè incloïa el darwinisme a les seves lliçons.

El dia 19 del passat mes d’abril, va morir a Down, comptat de Kent, Charles Robert Darwin, a l’edat de 73 anys i pocs mesos, puig que havia nascut el febrer del 1809 a Shewsbury. Pocs dies després de la seva mort va ser enterrat amb gran pompa a l’abadia de Wetsminster, panteó nacional dels grans homes d’Anglaterra. […] La vida de Darwin és poc accidentada. Després de cursar les primeres ensenyances a la seva ciutat natal, va passar a les Universitats d’Edimburg i de Cambridge. A l’edat de 22 anys, portat per la seva afició a les ciències naturals, va lograr ser admès sense paga a bord del navili Beagle (Llebrer) que anava a emprendre un viatge alrededor del món, i al publicar a son retorn el Diari de les investigacions i vàries obres sobre particularitats observades, va ser tingut ja com un naturalista de primera força. El 1839 va contreure matrimoni amb la seva cosina Emma Wedgwood, i al cap de tres anys van anar-se’n a viure a Down, on va permanèixer tranquil i feliç, dedicat enterament als seus estudis, fins el dia de la seva mort. […] Al publicar el 1859 el seu Origen de les espècies per medi de la selecció natural va produir estupor entre la gent de ciència. Els uns, comprenent tot seguit l’abast dels principis proclamats pel pensador anglès, principis tan originals com de transcendència, van saludar-lo com a digne successor dels Copèrnics, Galileus i Newtons. Els altres, porucs i espantadissos, van vaticinar grans cataclismes com a producte de les predicacions darwinistes. Darwin, fred i tranquil com verdader savi, repetint en son interior el cèlebre E pur si muove, va seguir el seu camí, i cada obra nova que publicava era un nou arsenal de proves quasi evidents, puig que totes les treia de l’observació i l’experiència. […] En Darwin es troben reunides condicions que sols van juntes en els més privilegiats representants del talent i del geni. El gran innovador és al mateix temps analític i sintètic, i sols després d’haver comprovat un fet per una llarga sèrie d’observacions indubtables, s’ atreveix a treure’n les conseqüències i a proclamar un principi. No és un filòsof divagador i somniador que avança idees i fa teories. És un caràcter eminentment pràctic i positivista, que ni tan sols porta els seus descobriments a son total desenrotllo. Camina sempre amb peus de plom, el confiat en l’avenir, a l’avenir deixa la tasca de sentar com indubtables, conseqüències precises de las premisses per ell anticipades. La revolució està iniciada per ell; els seus deixebles queden encarregats de portar-la a la pràctica. [...] Darwin ha mort, però les seves obres queden, i sigui el que vulgui el judici que es formi sobre ses transcendentals teories i observacions, no pot ningú desconèixer que l’il·lustre anglès ha marcat època i que son geni serà sempre considerat com una d’aqueixes fites que marquen lo camí que va fent lo progrés de la humanitat.

Més continguts de