DavidKarp: "Als 26 anys m'incomoda deixar de ser el més jove"

David Karp (Nova York, 1986) és el creador d'una plataforma de microblogs que està en plena efervescència: Tumblr. La va crear amb només 21 anys el 2007 i ja compta amb 50 milions de blogs registrats i més usuaris que el seu competidor WordPress. Aquest boig de la tecnologia, que va aparcar l'escola als 15 anys per dedicar-s'hi plenament, assegura que mai l'ha espantat el món dels adults i que s'hi ha adaptat millor que envoltat de joves de la seva edat. Parla ràpid i combat l'elogi fàcil amb una dosi de modèstia: "No sóc brillant, simplement tinc una passió que he derivat en professió".

Sóc davant de qui la premsa nord- americana ha definit com "el nen prodigi d'internet".

Em fa una mica de vergonya tot això que es diu. Suposo que forma part d'haver sigut durant anys el més jove de la sala, ocupant un lloc que normalment es reserva a gent adulta i on jo vaig arribar quan encara tenia edat d'estar a l'institut.

Vas deixar els estudis per bolcar-te en la tecnologia. ¿Passa factura créixer tan de pressa?

Quan els meus pares em van proposar als 15 anys seguir els estudis a distància i endinsar-me en la meva passió, que era la tecnologia, no em va importar gaire separar-me dels companys. Els mestres no m'acabaven d'agradar i no em sentia lligat a gaire gent. És cert que vaig trencar amb un entorn que, per edat, encara era el que em tocava viure, però al món adult m'hi vaig sentir còmode des del principi. Si alguna cosa m'ha agradat és haver après a interactuar amb la gent més gran amb èxit des del principi.

No t'has sentit mai en el lloc equivocat?

La primera vegada que vaig anar a un sopar amb inversors tenia 22 anys. Hi vaig trobar un noi de 19 que havia deixat l'escola per tirar endavant el seu projecte a la xarxa i vaig quedar parat. Em passa igual quan algú em diu: "Has de conèixer tal jove que amb només 16 anys ha desenvolupat tal aplicació". Potser no queda bé que ho digui però em sento més gran que els altres nois de 26 anys i, acostumat a ser sempre el petit, em sento incòmode fent-me gran. És estrany veure's envoltat de nois amb deu anys menys i que són brillants.

Per als no iniciats en el món de les xarxes socials, en què consisteix Tumblr?

M'agrada dir que és una llar per a creadors, un lloc des d'on pots expressar-te de moltes maneres diverses i on pots seguir també les creacions dels altres. Jo era un usuari molt actiu de plataformes com Twitter, Flickr o WordPress, però a totes hi trobava a faltar alguna cosa. Tumblr permet el concepte collage que buscava i permet des de penjar fotos, frases, articles llargs... l'expressió sense limitacions.

En cinc anys, 50 milions de blogs registrats. Et preguntes: i ara què?

Constantment. No tinc grans pors que m'assetgin tret de pensar que tinc al davant grans oportunitats que no es poden deixar perdre perquè el mes que ve, l'any que ve, ja no existiran. Crec que Tumblr, els que en formem part, no hem demostrat res encara, més enllà de fer créixer un projecte i aconseguir rendibilitat. Tenim al davant un escenari ple de nous reptes i jo estic concentrat a millorar i trobar vies per fer créixer més el projecte.

Quina és la teva funció ara que Tumblr està consolidat?

Quan vaig començar jo era el cap, ara dirigeixo un equip de caps i d'això se'n va aprenent dia a dia. El nou rol em permet reflexionar més, endinsar-me en el món de Tumblr i analitzar què funciona i què no. És una feina més analítica però apassionant i que ens ajudarà a millorar.

Formes part d'una fornada de joves líders a la xarxa que sou convidats a fòrums com l'Impulsa de Girona com a font d'inspiració d'altres emprenedors. Quins consells els dónes?

Sóc molt prudent a l'hora d'intentar inspirar ningú. No crec que estigui liderant cap revolució. Més aviat, el que hem aconseguit amb Tumblr és facilitar altres petites revolucions, donar eines perquè altres puguin crear. Quan vaig a aquestes xerrades, més que del meu projecte parlo del que crec que l'ha fet possible: perseguir una passió amb força, treballar i una dosi de sort.

Què t'ha ensenyat l'experiència precoç en el món dels negocis?

L'important és la gent que t'envolta. Miro enrere i fa cinc anys em veig com un idiota. Crec que el que m'han salvat han sigut els meus mentors, els consells que m'han anat donant mentre jo intentava seguir el cor i la intuïció.