29/10/2011

Dèficit fiscal estructural

4 min
Dèficit fiscal estructural

El conseller Mas-Colell va presentar dimecres passat l'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat per a l'any 2009. Aquestes dades s'han calculat amb la metodologia establerta pel grup d'experts i que ja es va aplicar per al càlcul de la balança fiscal del període 2002-2005. El resultat és que per a l'any 2009 el dèficit fiscal de Catalunya és del 8,4% del PIB. És important assenyalar que aquesta xifra s'obté d'aplicar el criteri del flux monetari i neutralitzant el dèficit públic de l'Estat. Pel que fa al criteri del flux monetari, cal assenyalar que els ingressos de l'Estat s'imputen a Catalunya en funció de la localització de les bases imposables dels diferents impostos (renda, consum i riquesa), mentre que pel que fa a les despeses estatals, aquestes s'atribueixen en funció de la seva localització geogràfica, per tant, només es comptabilitzen les que es realitzen a Catalunya. Si els impostos aportats superen les despeses rebudes, el saldo fiscal és negatiu, és a dir, existeix un dèficit fiscal.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L'opció metodològica de calcular la balança fiscal neutralitzant el dèficit públic necessita una explicació més detallada. El resultat de comptabilitzar els ingressos aportats pels catalans a l'Estat i les despeses que l'Estat fa a Catalunya proporciona un saldo fiscal. Ara bé, els saldos calculats d'aquesta manera estan molt condicionats pel nivell d'endeutament que l'Estat faci aquell any per finançar la despesa, és a dir, pel seu dèficit públic. Així es podria donar el cas extrem i hipotètic que tota la despesa estatal es financés amb dèficit públic, és a dir, amb endeutament. Si això passes, totes les comunitats tindrien una balança fiscal positiva perquè l'Estat hi realitzaria unes depeses i, en canvi, no hi recaptaria res, perquè tota la despesa es finançaria via endeutament. Per tant, cal aplicar un ajust que anul·li aquest efecte. És el que s'anomena neutralització del dèficit públic. Aquest ajust consisteix a fer la simulació que tota la despesa se sufraga via impostos, no via endeutament. De fet, és un supòsit raonable, perquè en la majoria dels casos el dèficit fiscal s'acaba pagant en el futur amb més impostos.

L'any 2009 aquest ajust és essencial, ja que el dèficit públic de l'administració de l'Estat es va situar al 9,4% del PIB, la xifra més elevada dels últims anys. A més, per poder realitzar una anàlisi homogènia de l'evolució de la balança fiscal al llarg d'un període de temps també és necessari fer aquest ajust. D'aquesta manera s'evita recollir l'efecte conjuntural del cicle econòmic i s'obté el dèficit estructural. Si no es fes aquest ajust el dèficit fiscal de Catalunya seria, òbviament, més baix.

El resultat és que Catalunya té un dèficit estructural del -8,4% del PIB, la mateixa xifra que el 2005 malgrat el nou model de finançament. Què explica el manteniment d'aquest nivell de dèficit estructural? Doncs diversos factors. D'una banda, el fet que l'augment de recursos que va suposar el nou model de finançament autonòmic es va finançar via dèficit públic, no amb una reestructuració de la despesa estatal. A més, el nou model va garantir l'statu quo a totes les comunitats, és a dir, que totes les comunitats van rebre com a mínim el que rebien amb l'anterior model de finançament, de manera que només els recursos addicionals incideixen de manera efectiva en la variació del saldo fiscal. Per tant, d'alguna manera, és lògic i raonable que el nou model de finançament no suposi un canvi significatiu en la magnitud del dèficit fiscal, quan es neutralitza el dèficit públic de l'Estat. Altres factors explicatius són que en la balança fiscal hi intervenen altres partides de despesa que tenen un pes significatiu (infraestructures, finançament local, pensions, etc.) i que poden condicionar la magnitud del dèficit fiscal.

A partir d'aquí s'obren dos interrogants. Quin hauria estat el dèficit fiscal de Catalunya amb l'antic model de finançament? O més encara: quin seria el nivell de dèficit fiscal amb un sistema com l'establert en el pacte fiscal?

A part de la vinculació entre sistema de finançament autonòmic i dèficit fiscal, també cal analitzar si la magnitud d'aquest dèficit es excessiu. Per fer aquesta valoració s'han d'utilitzar alguns criteris de referència. En aquest sentit, un dels criteris més senzills i raonables pot ser el fet que una comunitat pagui impostos en proporció al seu PIB i rebi despesa pública en proporció a la seva població. Cal tenir en compte que l'aplicació d'aquest criteri normatiu ja comporta una redistribució. Doncs bé, segons aquest criteri els ingressos aportats per Catalunya a l'Estat haurien de representar el 18,6% del total dels ingressos estatals i les despeses que l'Estat fa a Catalunya haurien de representar el 16%, mentre que segons els càlculs de la Generalitat aquests percentatges són el 19,25% i el 14,14%, respectivament.

Aquest és un exercici de transparència i maduresa política necessari i al qual es van comprometre tant el govern de la Generalitat com el govern de l'Estat. El primer ha complert el seu compromís i seria bo que, per tenir una visió global de la redistribució territorial feta per l'administració central, el ministeri d'Economia fes, també, els deures.

stats