Del català emprenyat a l'emprenedor

Costa estar animat, just ara que necessitem tanta moral. A l'asfíxia econòmica s'hi suma la demagògia anticatalana, i tornar a pidolar, i retallar un 10%, o no, millor un 15%, i si no apugeu impostos. Una reacció comprensible és deixar anar el clàssic "no hi ha dret". Cal fer-ho, plantar-nos i marcar la ratlla del respecte: la dignitat no es negocia. Però no són temps per instal·lar-nos només en la queixa. El futur és massa important per permetre'ns el luxe del desànim. No n'hi ha prou amb tenir algun culpable, cal ser autocrítics i assumir que tenir un motiu per excusar el fracàs no ens fa menys fracassats. Que el que tinguem de víctimes i el que patim d'injust es transformi tot en energia per avançar. L'emprenyat ha de mutar en emprenedor. És l'hora d'iniciar un projecte de país amb l'esperit amb què ho fan els innovadors. O sigui: ambició, il·lusió, ganes boges de pencar, la certesa que cal ser creatius, mirar molt més endavant que no pas enrere. En les crisis econòmiques hi ha empreses antigues procurant no fer suspensió de pagaments, i n'hi ha de noves que canvien el model. La nostra empresa de tota la vida no pot fer fallida, i la nova trigarà a ser rendible: convé, doncs, que anem començant. Ha de posar bé les bases, ha de ser sòlida, ha de tenir un bon pla, ha de ser factible i seductora. El procés exigeix confiança, rigor i ganes. Desemprenyem-nos i emprenguem.