28/07/2012

Delícies de la indústria turística

2 min

Que l'atur hagi baixat més o menys significativament en el darrer trimestre a Catalunya i a les Balears podria ser una excel·lent notícia si no sabéssim de memòria el que ve a continuació: un nou i amarg augment de la desocupació en el trimestre següent, quan s'acabi la temporada turística i els ciutadans que ara han trobat feina de temporers es tornin a trobar al carrer. És el que s'anomena estacionalització , un terme amb el qual tots els governants de tots els colors (especialment a les Balears) han fet enginyosos jocs de paraules sense haver aconseguit mai, però, reduir-ne l'impacte.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Les dades de l'última EPA, tanmateix, serviran perquè l'antipresident balear, l'ignífer Tutanramón Bauzá, pugui presumir, ni que sigui estacionalment, d'haver complert la seva promesa electoral de reduir l'atur a l'arxipèlag, que en el seu dia va presentar com la prioritat absoluta del seu desgovern (després d'asfixiar la llengua catalana i de legislar la depredació final del territori, segons constava a la lletra petita del programa electoral). Ja és més del que poden dir els seus superiors de Madrid, que es troben amb un total de gairebé 5,7 milions d'aturats a tot l'Estat.

Aquesta circumstància, però, no modifica ni un pèl l'actitud genuflecta que Bauzá, tan eficaçment temible quan es tracta de laminar serveis públics, manté davant del poder monclovita. Aquesta setmana el ministre de Turisme, José Manuel Soria (aquest senyor que arrossega la pena de ser el sòsies desbigotat de José María Aznar), va tenir el detall d'aterrar a Palma per passar unes hores a la que és, juntament amb Barcelona, la capital turística d'Espanya. Bauzá s'hi va abraçar com una Scarlett O'Hara a punt de desmaiar-se en presència del seu Rhett Buttler, i els hotelers mallorquins van tenir l'oportunitat de reunir-s'hi amb el propòsit anunciat de "plantejar-li exigències". El ministre en va tenir prou de ratificar, hieràtic, que l'IVA turístic tornarà a baixar "quan la situació ho permeti", és a dir, quan les gallines gastin ortodòncies, i de seguida les fermes "exigències" del sector hoteler illenc es van fondre com el sucre caramelitzat mentre Bauzá contemplava l'escena amb delit i, possiblement, amb un punt d'enveja per la capacitat de persuasió del poder real, que és el que emana del carrer Génova de Madrid.

I és que amb els governants locals, els hotelers no s'hi miren tant: a Jaume Matas li van demanar, com si fos Santa Claus, un Palau de Congressos, i Jaume Matas va exhalar el seu mític " Hágase ". Ara, després que un govern d'esquerres s'empassés la inexplicada baluerna, els peperos actuals n'han hagut d'aturar les obres, a mitja construcció, per falta d'inversors que vulguin posar-hi un cèntim, començant pel mateix sector hoteler. El monstruós Palau de Congressos a mig fer ingressa, doncs, en l'inescrutable Museu dels Horrors Urbanístics Mallorquins. Potser d'aquí un temps podran sufragar-ne els costos programant-hi visites guiades, amb descomptes especials per als aturats.

stats