Democràcia a cabassos
L'alta magistratura espanyola ha tornat a oferir aquests dies un espectacle de gran categoria. En menys d'una setmana, les llistes de Bildu han passat de ser "testaferros d'ETA" (segons un Tribunal Suprem trencat en dos) a configurar una candidatura apta per presentar-se als comicis del 22 de maig (segons un Tribunal Constitucional igualment migpartit). La decisió va arribar in extremis i amb nocturnitat, passada la mitjanit en què començava la campanya. Tot el patriotisme constitucional irredempt es degué aixecar ahir del llit amb l'úlcera remoguda, i cal suposar que el senyor Mayor Oreja deu estar a una passa de desintegrar-se. Alguns no podem negar que això ens produeix una emoció càlida, suau i benigna, coneguda amb el nom de satisfacció.
No tanta, però, com el fet important de debò: que més de cent mil ciutadans bascos podran tornar a votar lliurement al País Basc, després d'una pila d'anys sense poder fer-ho. Aplaudiments i enhorabona. Però que aquesta vegada, i per variar, el resultat final ens complagui, no ens ha de fer oblidar el quid de la qüestió, que és la clamorosa manca de solidesa democràtica que arrossega encara avui l'Estat espanyol. Un estat de dret en què la política es judicialitza, els alts tribunals estan polititzats i la premsa els fiscalitza a tots plegats. Puja aquí i balla, Montesquieu. Es miri com es vulgui, un Tribunal Constitucional en què els magistrats són designats a dit pels dos grans partits i es presenten obertament i sense manies com a "conservadors" o "progressistes" (és a dir, del PP o del PSOE) es deslegitima sol i és causa de vergonya pròpia i aliena, tant si ens agraden com si ens disgusten les seves decisions. Un dia dictaminen que Bildu pot presentar-se a les eleccions i un altre laminen l'Estatut de Catalunya i amb ell, entre altres coses, l'esquifit marc legal que protegeix el català. Un dia el president del Tribunal és conservador, i un altre dia és progressista. Un dia, el ja famós senyor Manuel Aragón vota amb els uns i un altre dia vota amb els altres. Un dia Sortu és il·legal, i un altre dia Bildu sí que obté el nihil obstat . I un dia designaran un substitut per a sa senyoria Roberto García Calvo, que en pau descansi: el dia que PP i PSOE es posin d'acord en qui ha de ser l'escollit. Més que un tribunal, això és la congregació de bruixots de les tribus comanxes.
Com que és possible que entre les semifinals de la Champions League i la cacera de Bin Laden se'ls hagi passat per alt, cal remarcar que tornem a estar en període electoral. La nit de les eleccions serà interessant veure quins resultats treu Bildu i comprovar si, com anuncia el CIS, els socialistes es desplomen amb estrèpit a tot arreu. Caldrà parar atenció a la nova hegemonia convergent a Catalunya, al domini pepero a Espanya i al que pugui succeir a Balears, on un PP més ultra que mai podria tornar a les institucions de govern. Mentrestant, tenim per davant quinze dies d'un fàstic i un avorriment siderals. Se'n diu campanya.
