Derbi de baixa intensitat

Aquest derbi de diumenge fa molta mandra. Tanta que ni imaginant una hipotètica -i complicadíssima- victòria perica aconsegueixo emocionar-me. I que ningú es pensi que la meva desgana és estratègica -allò de la bena i la ferida o de la guineu i el raïm-. Al futbol, com a la vida, m’agrada arriscar-me. Aspirar a tenir grans alegries sabent que el cost és, sovint, tenir grans disgustos. Si guanyar un derbi et fa molt feliç, perdre’l et dona un disgust proporcional a la felicitat no assolida.

Però diumenge, ni massa alegria ni massa disgust. No tinc el formigueig a la panxa de tots els derbis. La meva màxima aspiració i desig és que hi hagi pau i que no prenguem mal. Proposo un derbi de baixa intensitat: per civilitat i per interès. El partit és en horari infantil. Fem-lo apte per a tots els públics. Que cap pare no hagi de justificar davant el fill que una part de l’afició insulta nens com ell i mares com la seva. Perquè no hi ha explicació possible. Piqué ha provocat. Sense xenofòbia, però també sense intel·ligència. La millor resposta és la indiferència. I estic convençut que, si ho fem, ell serà el primer a demanar disculpes per les seves absurdes declaracions. Sé que els interpel·lats no em llegiran, però hauria de ser un derbi només amb banderes blanc-i-blaves. Perquè molts n’estem farts de la instrumentalització del club per part d’alguns. I perquè no podem donar arguments als nostres enemics o als nostres companys de tertúlies després d’anys de lluita per desmuntar tòpics interessats.

En termes estrictament esportius, ja hem demostrat que els podem guanyar. Tornar-ho a fer faria il·lusió. Però ni els faria gaire mal (ja han guanyat la Lliga) ni ens faria fer cap salt. Especialment després d’haver sentit les preclares paraules de Jordi Lardín: “L’objectiu de l’Espanyol d’aquest any és molt clar: quedar el més amunt possible en la classificació”. Ovació. Els pericos, que som una mica bipolars, estem amb els ànims molt baixos. L’absència de lideratge al club, les declaracions de Quique, el joc mediocre... Tenim la sensació que la temporada ja s’ha acabat. I encara queda gairebé tota la segona volta. Se’ns farà molt llarga. Ni l’alegria de guanyar per segon cop el Barça la salvaria. Per tant, hem de viure el partit de diumenge amb esperit lúdic i no prendre mal. A la grada, civisme, calma, ironia. A la gespa, compromís, alegria, atreviment. Així, ens podrem sentir orgullosos del han fet els nostres dintre i fora del camp.