Desconcert global
MURS. Falten només unes poques setmanes perquè se celebri al trentè aniversari de la caiguda del Mur de Berlín. Fa trenta anys, la Xina expansionista, que avui revolta tota una generació de hongkonguesos que protesten en defensa de la independència judicial de l’antiga colònia britànica, entrava amb els tancs a la plaça de Tiananmen i disparava contra uns estudiants universitaris que reclamaven llibertat d’expressió i menys corrupció. Aquella matança és avui encara un tabú a la Xina, material de censura en l’internet global que, paradoxalment, va néixer també aquell 1989 i que, tres dècades després, s’ha convertit en un instrument de control social per a un règim, el xinès, decidit a fer del ciberespai una qüestió de seguretat nacional. Amb la monitorització del contingut a internet i a les xarxes socials, Pequín construeix una nova Gran Muralla virtual susceptible de controlar un possible malestar social.
PORS. Aviat farà trenta anys de la caiguda física d’un mur que dividia el món en dues meitats i que, avui, enderrocats aquells 40 quilòmetres de formigó, encara continua viu en la ment de molts alemanys que viuen realitats diferents dins un país unificat.
Angela Merkel ho advertia en les commemoracions d’ara fa un any. “Hi ha un gran perill en aquest creixement dels que donen respostes simples als problemes i embruteixen el llenguatge del carrer”, declarava la cancellera apuntant cap a la ultradretana Alternativa per a Alemanya. El present està carregat de relectures del passat. La setmana passada el Parlament alemany va viure una acalorada votació sobre la conveniència o no de traslladar tots els documents dels arxius de la Stasi, la policia política de l’antiga República Democràtica Alemanya, als arxius federals.
Els canvis són pertorbadors. Amb l’ensorrament de la Unió Soviètica, el món es va creure que ja tenia un únic camí traçat. I, en canvi, estem en plena desorientació. “La inseguretat nodreix la por. I la por -del canvi, del declivi, dels forans i d’un món poc familiar- corrou la confiança i la interdependència sobre la qual reposen les societats civils”, escriu Tony Judt a El món no se’n surt.
ENEMICS. Trenta anys després, els murs tornen i la incertesa és la nova realitat. Donald Trump ha declarat la guerra a les institucions del seu país i alimenta una caça de bruixes contra els que han revelat informació confidencial que retrata els abusos de poder del cap de l’executiu. Trump és un president en guerra interior, contra una part del seu propi país, del mateix sistema democràtic. Els “enemics del poble” són els tribunals, els serveis d’intel·ligència, les agències de l’administració i els mitjans de comunicació que posen al descobert la debilitat ètica i les irregularitats polítiques i legals de l’actual inquilí de la Casa Blanca.
Al Regne Unit, Boris Johnson també es bat, en la seva particular campanya contra les institucions, amb metàfores de caràcter bèl·lic. Acusacions contra el Parlament -al qual acusa de “boicotejar el Brexit”-, insults als diputats, utilització de l’assassinat (a mans d’un radical d’extrema dreta) de la diputada laborista Jo Cox, assegurant que la manera d’honorar la seva memòria seria complir amb la sortida del Regne Unit de la Unió Europea... La política britànica ha quedat atrapada en una volatilitat que l’arrossega inevitablement cap a un precipici amb data: el 31 d’octubre. Desconcert europeu i desordre global. El món post Mur de Berlín continua en transformació.
