Desgast de cames i desgast de coco

PeriodistaAlguna cosa falla quan a finals de novembre, quan ni tan sols s’ha arribat a la meitat de la temporada, s’ha lesionat més de mig equip. El Barça està acusant el desgast acumulat, el d’aquesta temporada i el de les anteriors, i veu com perd efectius gairebé cada jornada. Ahir va ser el torn d’Umtiti, que va recaure del genoll -sembla que, per sort, només són unes molèsties-. El cas és que el francès es converteix en el vuitè dels jugadors que hi ha ara mateix a la infermeria.

A Ernesto Valverde li toca gestionar aquesta circumstància incòmoda. No és tasca fàcil i li costa tocar la tecla correcta. Amb el d’ahir a Eindhoven ja són tres els partits consecutius en què se li esvalota el galliner. Contra el Betis no va saber pressionar. Contra l’Atlètic de Madrid no va saber atacar. I contra el PSV no va saber defensar. Sort, per cert, que Ter Stegen estava fi i que els holandesos tenien la pólvora mullada, perquè l’escenari era ideal perquè el PSV empatés o, fins i tot, guanyés.

Quan li van preguntar per la plaga de lesions, l’entrenador va apuntar al “desgast” de les seleccions. Els jugadors van carregats de minuts i ens hem acostumat a jugar 60 partits per temporada amb els clubs, més uns quants bolos amb els equips nacionals. En un any de Mundial, la situació s’exagera perquè els compromisos s’ajunten amb unes vacances mínimes i una pretemporada agafada amb pinces. Per més calés que cobri un futbolista, no deixa de ser persona. Una cosa és exigir que corri -que ja ho fa-, i una altra és demanar-li que faci com els ciclistes dels anys 90. I això últim ja sabem com va acabar.

El desgast físic va lligat al desgast mental. Als jugadors no se’ls veu frescos de cames ni tampoc àgils en la presa de decisions. Potser per això a l’entrenador li costa tant fer arribar el seu missatge i que els futbolistes l’executin a la gespa. La sort és que, certificat el primer lloc de grup, Valverde tindrà dos partits comodí per fer rotacions abans d’acabar l’any, l’últim de Champions i el de Copa. Una mica d’oxigen, que els fa falta.