Desperta, Catalunya!

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsLa separació, però, és la solució possible, convenient, justa? Atenent-nos als principis de la teoria nacional leninista-estaliniana, no hi ha res a discutir: els catalans tenim el dret a fer de Catalunya un Estat independent. Per tant, la classe obrera de Catalunya no pot ésser anti-separatista, ni pot opinar que la separació, en qualsevulla circumstància, seria una aspiració o una realització reaccionàries. Se’n dedueix d’això que la classe obrera de Catalunya és o ha de ser separatista? Absolutament, no! Vol dir que la classe obrera de Catalunya, donada una situació històrica concreta, podria ésser, àdhuc hauria d’ésser separatista, sense deformació nacionalista i contra la burgesia nacional. El desenvolupament del capitalisme es desigual, ens ha dit Lenin. Cada país és característic, cada país capitalista és dirigit per una burgesia característica. [...] Per tant, cada classe obrera nacional ha d’aprofitar tota conjuntura nacional o internacional per a realitzar la seva revolució, independentment de la situació o de les perspectives o possibilitats revolucionàries de la classe obrera d’un país veí o llunyà. Per tant, si un conjunt de fets peninsulars o determinats per una realitat internacional concreta fessin possible la victòria proletària a Catalunya, per bé que no en els altres països hispànics, la classe obrera catalana tindria el dret i el deure de construir un Estat independent i disposat a unir-se, a federar-se amb altres estats populars o socialistes. I el mateix s’ha de dir d’Euzkadi, de Galícia i de Castella. Car la comunitat de destí dels proletaris és internacional i no estatal, quan un Estat multinacional practica el genocidi, l’anihilament sistemàtic de les nacionalitats més febles. És el cas d’Espanya. I no admetre-ho es filisteisme, som diria Lenin.; El que no ha d’ésser la classe obrera de Catalunya és separatista per anticastellanisme. Certament, el poble castellà és massa de maniobra dels genocides. També, però, n’és la víctima. Car, de les nacions hispàniques, va ésser la primera a perdre les seves llibertats i ha estat després i és ara carn de canó d’un enemic comú i al qual, agermanats, hem de combatre i vèncer. La separació per anticastellanisme és una concepció burgesa totalment oposada a la concepció proletària del problema nacional. Per a la classe obrera de Catalunya, doncs, el problema de la separació o no separació no és de principi, si no dialèctic.