Destruir un model de consens a cop de recentralització
El govern espanyol ha aprofitat les reformes que comporta la crisi per imposar la filosofia liberalitzadora que sempre ha defensat el PP en matèria de comerç. La reforma que vol impulsar el ministeri d'Economia vol incrementar de 8 a 10 els festius i diumenges que hauran d'obrir les botigues, amplia de 72 a 90 les hores d'obertura setmanals i eleva de 150 a 300 metres quadrats el topall màxim de superfície que ha de tenir un comerç per poder obrir tot l'any.
L'argument que es vol aprofitar el consum potencial dels turistes només té sentit a les zones d'interès turístic, que poden delimitar-se igualment sense revolucionar tot un model de comerç. Perquè som davant un greu atac contra el model català de comerç, que busca que es respecti cert equilibri entre els diferents formats d'establiments, i que, sobretot, té en compte quin és el nostre model de ciutat. L'aposta per municipis compactes -amb vida al centre, amb cohesió social i equilibri territorial- passa per la defensa del comerç de proximitat. Sense un marc d'actuació clar, els centres urbans podrien quedar deserts i els comerços serien escombrats per les grans superfícies.
Aquest model no té per què ser el millor per a altres indrets amb una estructura urbanística diferent -la manera com ha crescut la ciutat de Madrid n'és un clar exemple-. Per això tenia sentit un marc legal com el fins ara vigent a l'Estat, que deixava a cada autonomia les mans lliures per adaptar la norma a la seva realitat. A més, darrere el model català hi havia consens polític. Inclòs el PP català, que ara fa equilibris, promet diàleg i intercedeix per a una aplicació no lineal de la reforma.
En tot cas, el Govern farà bé d'examinar la constitucionalitat de la reforma, un cop se'n conegui la lletra petita, perquè la invasió de competències sembla clara, a cop de recentralització.
La major part dels comerciants auguren que no vendran més per obrir més hores. Veurem quants podran resistir.
