Deu ser difícil ser Enric Millo
Amb la clarividència que el caracteritza, el portaveu del PP català, senyor Enric Millo, es va posar ahir la barba de profeta monclovita i va anunciar que el govern d'Espanya flexibilitzarà l'1,2% del dèficit per a Catalunya "si la Generalitat deixa de malgastar diner públic en coses innecessàries". No va especificar quines són aquestes "coses innecessàries", però tothom sap que, per al PP, consisteixen en TV3, Catalunya Ràdio (on Millo va fer aquestes declaracions), les subvencions a Òmnium, la política exterior, la immersió lingüística i els ajuts als esbarts dansaires, no necessàriament per aquest ordre. Quimeres, com diria el rei d'Espanya, que no serveixen per a res i que costen un ull de la cara. Per culpa d'aquestes dèries estem com estem, sosté el PP.
Precisament, el PP és un partit que es distingeix per la seva escrupolositat a l'hora de no malgastar ni un cèntim de diner públic allà on governa. Per posar només un parell d'exemples, a Mallorca, i sota governs del PP, s'ha construït un velòdrom anomenat Palma Arena que va costar uns cent milions d'euros (el pressupost inicial era tres vegades menor) i que ara s'utilitza per fer-hi concerts, perquè com a velòdrom no és homologable (tampoc serveix com a local de concerts, perquè l'acústica és infernal, però alguna cosa s'hi havia de fer). També es va iniciar la construcció d'un descomunal Palau de Congressos, una obra que ha hagut de quedar aturada sine die per falta d'empreses que vulguin gestionar aquesta infraestructura absurda, i que ara mateix costa 580.933 euros mensuals només de manteniment, als quals cal sumar 67 milions més de deute pendent amb la constructora. Un preu mòdic, si pensem que l'edifici immens inacabat serveix per embellir la façana marítima de Palma amb un dels monuments al despropòsit més colossals i vistosos de tota la Mediterrània.
Sortint de Mallorca, podríem esmentar l'emblemàtic aeroport sense avions de Castelló, la perfectament inútil Ciutat de les Arts i les Ciències de València, o els inquantificables trams d'AVE cap a destinacions ignotes que no amortitzaran la inversió que van costar ni en mil anys com a altres fites assolides pel PP en l'art de la correcta gestió del diner públic, i que causen veritable estupor i admiració arreu del món. Això, quan als dirigents del partit del senyor Millo no els agafa per invertir quantitats considerables d'aquest mateix diner públic en trames de regals i concessions fraudulentes de contractes amb l'administració, en sobresous en negre per a ells mateixos i els seus éssers estimats, o en comptes corrents en paradisos fiscals, totes elles actuacions impecables que causen l'alegria de jutges i fiscals d'Anticorrupció.
Sí, deu ser difícil ser el senyor Enric Millo i sortir a parlar de no malgastar diner públic en coses innecessàries sense que t'agafi un atac de riure, o de vertigen. Cal ser el que se'n diu un professional. Si un dia Rajoy surt de la tele rere la qual últimament s'amaga, sisplau que se'n recordi de premiar-li els bons oficis.
