10/07/2011

El Dia de la Independència dels Estats Units i la Xina

4 min

Per a molts xinesos residents als EUA, el 4 de Juliol representa una bona excusa per fer una barbacoa al jardí de casa. Dilluns passat vaig anar a una d'aquestes barbacoes, unes trobades plenes de diversió i de menjar. Per als amics i els companys de feina és una ocasió per parlar de les flors del jardí, dels nens i, esclar, de detalls de la feina.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però, d'altra banda, és una llàstima que el 4 de Juliol quedi reduït a una barbacoa. Durant tot un segle el 4 de Juliol va ser per a genera cions de xinesos continentals un far que elevava els ànims. La Revolució Nord-americana representa el paradigma de l'esperit decidit del poble nord-americà que lluita per la independència i que té el destí a les seves mans. Representa la saviesa i la visió política dels pares fundadors en el moment de posar les bases per construir una societat ferma i oberta. Porta el record de l'emancipació dels esclaus negres i d'escriptors abolicionistes com ara Harriet Beecher Stowe: la seva novel·la La cabana de l'oncle Tom es va traduir al xinès l'any 1901 i va ser representada a la Xina el 1907 com a obra de teatre. El 4 de Juliol representa també el moviment de defensa dels drets civils dels anys seixanta, Martin Luther King i la lluita de les minories pels seus drets. Poc abans de la Revolució Cultural Xinesa alguns líders negres van visitar la Xina i van tenir converses amb Mao. Uns dies després de l'assassinat de Luther King milers de treballadors i estudiants xinesos van sortir al carrer per manifestar-se contra l'opressió i les injustí cies racials.

El 4 de Juliol apunta cap a uns ideals de llibertat i independència, d'igualtat racial, d'igualtat d'oportunitats i de prosperitat per a tothom. La tradició democràtica de la literatura nord-americana pot col·locar-se sota l'emblema del 4 de Juliol i evoca noms sonors com ara Stowe, Mark Twain, Walt Whitman, Jack London, Ralf Ellison, Upton Sin clair, Theodor Dreiser, Ernest Hemingway i molts d'altres. Aquests autors són estudiats amb afany a les universitats xineses i, a més, són reverenciats pels xinesos com a mestres al saló de la fama de la literatura universal.

Per desgràcia, la imatge que domina entre els xinesos immigrats no és la idealista, sinó la de la barbacoa. La barbacoa està escombrant qualsevol rastre de les imatges que enaltien l'esperit i que estaven amarades de la gran experiència americana. En la davallada des de George Washington i Thomas Jefferson fins a la festa amb barbacoa és la prova del declivi dels poderosos.

Els xinesos ja no consideren els Estats Units com un país modèlic pels seus grans personatges i reformadors, sinó com una festa de consumidors inesgotables on fer diners, on trobar una diversió prefabricada i fer realitat el somni americà . Un somni vinculat al ritual de la barbacoa que no només fa olor de socarrim, sinó que comença a cremar-se com la carn a la graella. El deute nacional ofegant, i qui sap si catastròfic; la distància explosiva entre els rics i els pobres; el domini aclaparador que els gegants empresarials en combinació amb el govern representatiu exerceixen sobre la societat; l'immens aparell mediàtic amb el bombardeig permanent a base d'estrelles sense solta ni volta i escombraria; les campanyes militars insostenibles que gasten diners que s'haurien de destinar a l'ensenyament i a la formació dels joves i a reforçar els serveis socials locals, i la trifulga permanent entre uns polítics incapaços d'arribar a cap acord sobre temes que afecten l'interès general dels Estats Units: tot plegat està cremant el 4 de Juliol idealista.

Els economistes han advertit que els diners de la Xina han finançat les elevades despeses de les guerres i de la recuperació financera. Quan algú està molt endeutat hauria de tractar els que els presten diners amb més respecte, però en comptes de fer això molts experts culpen la Xina dels problemes financers dels Estats Units. Els alarmistes escampen la por de l'amenaça xinesa i molts observadors preveuen un enfonsament imminent protagonitzat per la Xina. Tant se val si es tracta del Partit Comunista, de les institucions financeres, de la societat, de la presa de les Tres Gorges, de les grans autopistes o del medi ambient. A més, la Xina està creant molts instituts Confuci arreu dels Estats Units i del món. Molts nord-americans tenen por i els interpreten com un intent perniciós d'imposar els valors xinesos als nens nord-americans i criden a la reacció. Tanmateix, ningú no diu res sobre els campus d'universitats nord-americanes que s'instal·len a la Xina i que els estudiants i el govern xinès busquen amb afany; sobre l'estil de vida i els productes nord-americans que s'estenen per tot arreu, ni sobre els milers de milions de dòlars que gasta la Xina per enviar els joves a estudiar a les universitats nord-americanes. Sembla que els xinesos estan bojos per tot el que ve dels EUA, però és un amor no correspost. Potser els xinesos encara veuen un rastre del passat idealista dels EUA sota l'emblema del 4 de Juliol. Però el temor i el malestar dels Estats Units per l'estatus i el poder creixent de la Xina fan que la relació amb els instituts Confuci fins i tot voregi la paranoia, l'hostilitat i, pel que fa al deute, la ingratitud. Se'n recorden d' Independence Day ? En aquella pel·lícula el 4 de juliol és un dia negre en què una invasió alienígena equipada amb una estranya tecnologia i amb una força que sobrepassa els límits de la comprensió subjuga els nord-americans innocents i pacífics, i la victòria dels EUA és una reacció defensiva i nacio nalista. El Dia de la Independència nord-americana representava l'orgull d'una història caracteritzada per l'esperit obert i democràtic, un far per a pobles i paï sos que busquen la democràcia i la independència. Quina llàstima que aquest dia hagi quedat marcat com una diada de por cap als altres i d'una preocupació filistea que no va gaire més enllà del jardí de casa i de la barbacoa.

stats