Discursos valents que fan història
La nit dels Goya ens va fer pujar l'autoestima. Pel premi al documental sobre la malaltia de Maragall, una història de dignitat i de lluita. Pel triomf sense precedents a Espanya d'una pel·lícula catalana, Pa negre , que confirma que el camí cap a l'èxit és el de sempre: el màxim de talent. Gràcies a aquesta talent indiscutible molta gent sent parlar el català en algunes sales de cinema espanyoles on s'hi projecta amb subtítols. També va ser històric el discurs d'Álex de la Iglesia, un text valent, coherent, apel·lant a l'autocrítica, al respecte mutu, a la responsabilitat moral, al diàleg, a assumir la realitat d'internet sense por i a mirar de pactar els drets dels uns i dels altres. Era curiós percebre a la xarxa l'eufòria que generaven les paraules del president de l'Acadèmia, i la buidor de constatar que aquell era justament el seu discurs de comiat. Una persona sensata i que demostra entendre els uns i els altres, va i plega cansat d'intoleràncies. Em va recordar Raül Agné, entrenador del Girona i símbol de la lluita pel respecte al català, que també és una persona amb les idees clares sobre drets lingüístics, i també va haver de marxar de la sala de premsa, dissabte. La seva acció de protesta, i les paraules de De la Iglesia, apel·len al respecte, a la necessitat d'entendre'ns, de no crear bàndols, a un pacte cultural en què es respectin les arts i les llengües, els drets i els deures.
