Diumenge històric en tots els sentits

Ahir al migdia, al balcó de la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Francesc Macià va tornar a proclamar la República, vuitanta anys després. La foto d'ell al costat de Companys i del president Mas que publiquem a portada dóna fe que va ser un matí curiós, digne d'una màquina del temps que viatjava al passat, i segons alguns assistents emocionats, potser apuntava cap al futur. Si fa no fa a la mateixa hora, una grua desmantellava l'estàtua de la Victòria, monument franquista que encara celebrava la dictadura a la Diagonal barcelonina. El dia abans el Barça havia igualat amb 15 partits seguits guanyats el rècord de victòries del Madrid de Di Stefano dels seixanta, que ens transportava a aquelles imatges en blanc i negre. I ahir a la tarda, amb una derrota a Pamplona, el somni de Mourinho de guanyar la Lliga als blaugranes passava a la història, i aquest cop en colors. Els fets enumerats no tenen coherència cronològica i n'hi ha un que és una pura recreació cinematogràfica que podrem veure a TV3 a l'abril, però no em negareu que hem tingut diumenges pitjors. Veure deu mil castellers a Valls celebrant la Candela com cada deu anys arrodonia la jornada, tal com mostra el pòster. Ja tocava un pelet d'alegria, que ni el 2010 va ser per tirar coets ni el 2011 té pinta de millorar-lo, i el que hem viscut les últimes setmanes espanta. Però un dia és un dia, i el d'ahir va ser, en molts sentits, històric.