Doctor, no sé què li passa a la salut pública
Ho parlàvem amb el Bru Rovira (quin plaer llegir-lo a l'ARA): són temps ideals per fer periodisme, hi ha tantes històries humanes a explicar. El gènere en què ell ha excel·lit, cròniques que saben fixar-se en persones i moments que retraten la societat, és el que millor ens pot il·luminar per entendre i relatar uns mesos durs. Hi penso aquests dies que la Lara Bonilla i ara en Joan Serra han anat trobant casos exclusius i enfocaments i mirades i testimonis i dades que ens ajuden a exercir la vigilància d'un bé comú: la sanitat pública. Hem trobat llistes d'espera que s'allarguen i metges disposats a operar de franc, busquem on es pot retallar i millorar l'eficiència i qüestionem actituds que no prioritzin i posin al centre els malalts. Ens toca explicar-ho sense generar més alarma ni amagar res noticiable. I exigir responsabilitat extrema a tots els sectors. Hi ha gent al govern, a la gestió, a les consultes, amb ganes d'avançar en positiu per no prendre mal. Ens escriuen professionals que expliquen casos, lamenten que s'allargui massa el conflicte, proposen solucions. I no sabeu com us ho agraïm. Ens hem d'arremangar per superar la crisi sense posar en perill el sistema sanitari. I la nostra feina ha de ser fer bon periodisme, partint del clàssic "doctor, no sé què em passa" fins a aclarir què els passarà als doctors, infermeres, malalts i companyia. Salut!
