29/06/2012

Documentar el pessimisme

2 min

Dimecres a la nit al Sense ficció de TV3 vam veure el documental El futur era de tots ,de Carles Bosch. Es tracta d'un retrat cronològic del 15-M, que repassa l'abast de la crisi en casos concrets i observa el declivi de l'estat del benestar aquí i, per extensió, arreu del món. Els primers plans ja denotaven una voluntat de posar-hi una càrrega emotiva: començava amb una dona cosint disfresses per a la festa del barri. El petit detall carregat de simbolisme, amb música bucòlica de fons. La veu forçadament melosa del narrador a l'hora d'explicar-nos el context també buscava commoure'ns. L'estructura del documental partia de la petita història per ampliar horitzons. El guió utilitzava un llenguatge cinematogràfic que potenciés la sensació d'observació periodística, de lupa que es va acostant a diverses realitats per crear una idea global. Bons testimonis de diferents àmbits permetien una reflexió aclaridora de com ha anat evolucionant la crisi i les reaccions socials que ha provocat. I era innovador posar el focus en el moviment veïnal per observar el deteriorament dels drets universals. Sempre, però, s'evocava una pàtina de pessimisme. En ocasions era reiteratiu i queia en algunes posades en escena del 15-M idealitzades. Comença a ser recurrent utilitzar el fenomen dels indignats gairebé com a postal televisiva. A El futur era de tots hi havia massa intenció esteticista. I és que el 15-M és molt agraït en pantalla. Places plenes de gent aixecant els braços, joves amb pancartes, imatges de crits i cares pintades, tendes de campanya enmig de la gran ciutat, la crispació de policies repartint garrotades... Hi havia escenes que podien acostar-se a la poètica del videoclip. El vessant més interessant el vam trobar en l'origen i l'anàlisi de l'estat del benestar. Diversos experts ens en recordaven la transcendència. I quan l'any 2012 a la televisió pública ens han de fer memòria d'això és quan penses que ja hem begut oli.

stats