Amistats des-virtu-ades
La cunyada del cosí d'un amic de la meva germana (O) m'explica sorpresa que la filla d'un germà de la seva veïna (T) li ha enviat un missatge al Facebook.
El Facebook, diu, el tinc per parlar amb els meus amics de l'estranger. Li agrada mantenir el lligam malgrat la distància, ni que sigui enviant-se fotos i felicitacions. T i O es van conèixer a l'escola de petites i van ser amigues íntimes fins que T va decidir que d'O ja en tenia prou. O no va saber mai, m'explica, el motiu pel qual l'amiga amb qui havia compartit una llarga amistat de moments inoblidables, un dia va deixar de ser-hi.
Han passat vint anys. O ha tingut tres fills i un avortament, alguna crisi existencial, ha plorat la mort d'éssers estimats, i també ha sigut feliç envoltada de persones que l'han acompanyat al llarg d'aquests anys.
Avui, l'amiga de la infància ha aparegut a la seva vida amb cara de Snoopy somrient i un missatge de petició d'amistat virtual com si res no hagués passat. Alguna cosa fa pensar que per T la vida és molt més fàcil darrere una màscara de gosset simpàtic, de la mateixa manera que és més fàcil dir adéu per telèfon o enviant un missatge que mirant-se als ulls. I és que el coratge d'afrontar les coses respectant el dret dels altres a comprendre, incomoda, sobretot perquè obliga a confrontar-se amb un mateix, i quina feinada! Per fortuna, la cunyada del cosí d'un amic de la meva germana ha triat perdre Snoopys pel camí a canvi de guanyar persones, malgrat tenir un compte al Facebook i divertir-se comentant l'estat dels que estan lluny, o no tan lluny.
Tot això era per dir que avui comencen les rebaixes, benvolgut Snoopy, i com que no voldria desencoratjar-te, qui sap si amb el val que t'han deixat els Reis encara trobaràs alguna ganga pels desconeguts mons internautes, molta sort!
