ara.cat

Llegint les dades de la sisena onada de la macroenquesta sobre violència masclista que ha donat a conèixer el ministeri d'Igualtat del govern d'Espanya, un entén que la violència contra les dones va en augment i no dona senyals d'haver de minvar. Ben al contrari: un total d'11.688.411 dones a Espanya, un 57,3% de la població total, han patit algun tipus d'agressió sexual al llarg de la seva vida, des d'assetjaments i comportaments impropis fins a violacions. Un 13,7% (gairebé tres milions) han patit violència sexual per part d'algun home (no necessàriament la pròpia parella), i el 21,5% (quasi 4 milions i mig de dones) han patit violència física, no necessàriament sexual: mastegots, empentes, bufetades, etc.Arran de totes aquestes dades, en una xarxa social, trobo un comentari. Diu textualment: “También hay violencias feministas y mujeres que matan a sus hijos”. Ho signa un tal Emilio, que acompanya el seu nom amb la icona de la bandera d'Espanya. És només l'exabrupte d'un trol, em direu, un de tants. I ho és, però també és representatiu d'una realitat que té molt a veure amb allò que la macroenquesta vol retratar. Algunes de les dades que hi criden més l'atenció són les relatives a les dones joves, en què es dispara el percentatge d'agredides: el 71,2% de les dones que tenen entre 16 i 24 anys, i el 68,3% de les que estan entre els 25 i els 34, han patit algun tipus de violència al llarg de les seves vides. El mateix estudi alerta que cal una anàlisi més detinguda d'aquests resultats: el ministeri d'Igualtat assenyala que és possible que la violència contra les joves hagi augmentat, però també que és aquest segment, el de les dones joves, el que tindria més predisposició a detectar els casos de violència i a denunciar-la o, com a mínim, parlar-ne.Les dues hipòtesis no s'exclouen entre elles, com tampoc exclouen tenir en compte la possibilitat de creuar aquestes dades amb les del fracàs i l'abandonament escolars a l'estat espanyol, i encara amb el vot (per part de joves dels dos sexes) d'opcions situades dins l'àmbit de la dreta diguem-ne dura i nacionalista. Sospito que hi trobaríem concordances aclaridores, i inquietants. És oportú recordar que hi ha hagut un deteriorament educatiu volgut i dirigit políticament des dels governs del PP, amb una reforma educativa que cercava precisament aquest panorama: analfabetisme escolaritzat, una massa ben gran de gent infraeducada a través de la televisió porqueria i la pitjor oferta d'internet, incapaç de comprendre missatges una mica complexos, i encara més de construir-los i transmetre'ls. Un perfil de ciutadà i de ciutadana que adora el mínim esforç, les aparences, els resultats immediats i les figures del mascle alfa acompanyat de la seva femella (seva en possessió). Això tampoc vol dir que es pugui tractar com un problema d'extracció social: el Parlament de Catalunya ve de reprovar l'exconseller Alfred Bosch per haver encobert un assetjador dins el departament d'Exteriors. Com va dir el poeta: qui pot fer i no fa, crea pestilència.ARANWS20200910_0156Més de la meitat de les dones de l'Estat han patit algun tipus de violència masclista al llarg de la seva vida

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Dones, una història de violència

Generositat o desafecció

La Rambla de Barcelona espera i desespera

Com es fa el filet de vedella al pebre verd? Recepta del cuiner Joel Castañé, del restaurant La Boscana

¿Em poden multar per fumar mentre condueixo?

“Oju”, amb les operacions