Dones que canten
deteste les convencions socials, desconfie de les lleis, m'aferre com una paparra al sentit comú. Si intente ser ètic és per una qüestió d'higiene mental: per estar en pau amb mi mateix.
vuit de març, dia de la dona treballadora, domèstica o a l'atur. Programa de l'Ajuntament del meu poble, governat pel Partit Popular: IV Concurso Literario Dones de Sedaví; Nit d'Albaes (cant tradicional autòcton); Marathón de Parchís; Campeonato de Cartas Continental (ni puta idea què és això de Cartas Continental); Caminata a la Font de la Murtera; Teatro; IV Concurso Gastronómico; Concurso de Karaoke; Viaje a Benidorm al Hotel Palm Beach.
Ho he transcrit tal com ho han publicat. Gran setmana, però sospite que passats els dies tindrem al poble un grapat de dones ludòpates; algunes que estaven un pèl grasses encara ho estaran més (afortunadament, la caminata els baixarà el colesterol); potser descobrirem un parell d'actrius que l'activitat domèstica impedia que afloraren (amb tot no puc confirmar-ho, perquè no s'especificava l'obra a representar); també alguna cantant (m'imagine que de sarsuela) i, sobretot, dones amb món propi (concurs literari) i amb molta vida (Benidorm, Palm Beach).
el fracàs de la utopia comunista va convertir els lladres en els únics marxistes que atemptaven contra la propietat privada.
una partida de golfo (joc que també es coneix com el cinquanta-quatre). En són cinc jugant a la taula d'un apartament de la platja. M.S. té la sort de cara (està "enqüernat", en diuen en l'argot) i guanya una mà darrere d'una altra. El costum és fixar una hora determinada de final de la partida. No obstant això, la cortesia obliga a concedir un parell de "rodes de gràcia", per donar l'oportunitat que algú es recupere.
A diferència d'altres jocs, en el golfo els diners estan sempre damunt la taula. Vull dir que cap jugador es guarda els guanys fins que no acabe la partida. En l'última mà M.S., que té una quantitat notable de beneficis, aconsegueix, si bé ho recorde, un cinquanta-dos a mà (igualada la puntuació, guanya el de mà). Des de l'altra punta, el que està a peu, el repta amb la temerària frase "me'ls jugue tots". Aclariment: el que perd paga el que té l'altre, no la seua quantitat. M.S. s'ho pensa. Estant a mà, és molt probable que guanye. Després d'una estona de silenci que ens té a tots expectants decideix colgar les cartes i no accepta l'envit. Jo he vist les cartes de l'altre; sumava, també, cinquanta-dos. De camí cap a casa M.S. condueix pensatiu. Li dic que havia guanyat per mà. T'has acovardit. No diu res. Continua pensarós. Les ha colgat cap per avall, perquè ningú veiera que no ha acceptat amb un joc immillorable (l'honor del bon jugador). A la fi em replica: En el joc, un covard és un pragmàtic. Em convida a sopar en un dels millors restaurants de la ciutat.
a la taula d'un pub de la Gran Via escolte una conversació, mentre espere, de quatre individus. Un d'ells explica que s'ha "tirat una guarra". Em gire una mica més per observar-lo millor. Té pinta d'aquesta mena de gilipolles que quan una dona exposa el menú dels seus gustos sexuals s'escandalitzen (però se n'aprofiten) creient-la una puta en comptes d'agrair-li la imaginació que li manca a ell.
reconec la meua imprudència en expressar aquesta opinió: estic en contra de les majories absolutes. Per a mi és més raonable que si una formació política assoleix la majoria absoluta, hi hauria d'haver una segona volta, a fi d'evitar que una immensa minoria (milers de vots en les eleccions autonòmiques o milions en el cas de l'Estat) no tinga capacitat de decisió.
El País Valencià és un exemple clar d'aquest abús suposadament democràtic. El que mana imposa el mínim del cinc per cent. La coalició Bloc-Compromís pot obtindre més de cent mil vots i quedar-se fora del Parlament. Les majories absolutes, a més, no permeten les comissions d'investigació. ¿És democràtic que polítics imputats no puguen ser investigats en l'hemicicle que representa tots els electors? A València, un accident de metro va matar més de quaranta persones i l'oposició, tota l'oposició, no aconseguí que les responsabilitats no es dugueren a terme. ¿Que el poble ha triat la majoria absoluta? Perfecte. Ara bé, el dia que el mateix poble demane la pena de mort (rampells emocionals davant d'una matança terrorista) què en diran els polítics, siguen de dretes o d'esquerres, que ostenten la majoria absoluta?
