12/10/2011

Dos anys sense campanyes electorals

1 min

El 28 de novembre celebrarem el nostre primer aniversari i haurem viscut tres nits electorals. Deu mesos de diari donen per a moltes alegries i alguna decepció. En el rànquing de les coses negatives que he après, les que em deceben com a ciutadà, hi ha fins a quin punt les eleccions paralitzen les decisions. Constatar-ho de primera mà, viure-ho, notar que en privat tots els líders se'n queixen amargament i alhora ho veuen inevitable, haver-ho escrit de manera preventiva abans de les municipals, haver-ho repetit abans d'aquestes i anar confirmant que passa em deprimeix. Te'n fas una mala imatge exagerada amb l'esperança secreta que al final no serà tan greu com has projectat, però comproves que sí. No parlo de la mandra de les precampanyes eternes, sinó del fet que governs i oposicions pensin tant com els beneficia o penalitza el que diuen o fan. El 2011 haurà estat un any bastant perdut esperant, i tot fa pensar que a partir del 21-N el diagnòstic mèdic serà bastant definitiu. Haurem fet com el que no vol mirar les anàlisis mèdiques fins que hagi celebrat l'aniversari, per por del diagnòstic. Però i si resulta que ha empitjorat per no haver començat algun tractament? La bona notícia per als fatigats és que després del 21-N hi haurà dos anys sense eleccions. Esclar que això només és una bona notícia si votes els que tindran la majoria absoluta.

stats