Dos malalts infecciosos, a l'UCI
Ala portada de The New York Times del dimarts n'hi havia per sucar-hi pa: el llançament de la revista anglesa Hello! (cosina de l' Hola! ) al Pakistan ha causat furor. En el país on Bin Laden va viure amagat, on conviuen els elements més retrògrads de l'islamisme aixoplugats sota una corrupció que impregna tot govern, on la justícia és impartida en molts casos per tribunals espontanis que apliquen normes ancestrals de conducta que no responen a cap codi civil modern, en aquest país, la classe dominant, rica i occidental s'ho passa d'allò més bé amb l'arribada als quioscos de Hello! , plena de reportatges sobre la jet local, com ara models, celebritats del sector de l'espectacle o de l'interiorisme. I precisament va ser l'entrevista amb una de les dissenyadores locals, que treballa per a una firma d'articles de luxe francesa, el que va fer saltar l'alarma de la desconnexió entre el món dels rics i la crua realitat de la majoria. L'entrevistada presumia que treballadores seves es podien passar més de 1.500 hores fent brodats minuciosos i perfectes per vestit, amb resultats espectaculars i a "un preu de res".
És ben sabut que el Pakistan és un dels països malalts de la regió. És un territori convuls, a un pas del precipici, en emergència política, econòmica, social i també pel que fa a la relació amb els països veïns. La darrera emergència política va ser reconduïda divendres, quan el Parlament va elegir finalment un primer ministre. El Tribunal Suprem havia forçat la retirada de l'anterior per un afer de corrupció, i el polític inicialment escollit per substituir-lo havia estat detingut pels militars poques hores abans de prendre possessió del càrrec sota acusació d'estar implicat en una xarxa de narcotràfic.
Si el món de la política és tenebrós, en aquesta democràcia, mig tutelada pels militars i amb els carrers controlats pels extremistes islàmics, l'entorn social fa esgarrifar. Deixant a part la pobresa, l'exclusió i la desigualtat, un informe oficial molt recent confirma que la meitat de la població escolaritzada no sap llegir i que el pressupost d'educació és de l'1,5% del PIB, menys del que l'estat destina a subvencionar la companyia d'aviació civil nacional. Uns 25 milions de nens no tenen accés a l'educació, malgrat que està garantida per la Constitució. I al ritme actual de millora, hi haurà regions que aconseguiran l'escolarització plena l'any 2100. Això sí, en aquest moment els experts calculen que l'arsenal nuclear del país és d'un centenar de bombes. El fet que sigui l'únic país islàmic que ha aconseguit l'arma nuclear és el que l'ha col·locat en el podi dels indrets on conflueixen més riscos de tot el món islàmic. Un pedestal que comparteix amb l'Aràbia Saudita.
Aquests dies de convulsions a Egipte, de guerra civil a Síria i de transformacions a pràcticament tota la geografia àrab, al final tornem a la casella de sortida. Perquè el canvi a la regió esdevingui decisiu, ha de donar-se en uns països que són els malalts greus de sempre. El fet que tingui capacitat nuclear és el que fa que saltin totes les alarmes sobre el Pakistan. En el cas de l'Aràbia Saudita és el liderat que exerceix entre els fidels musulmans pel fet de tenir la seu i la custòdia dels llocs sants, la Meca i Medina: això li atorga un paper clau en la propagació del que aquests fidels consideren la versió més autèntica de l'islam. La ràpida expansió dels grups salafistes, radicals i violents, arreu dels països de les primaveres àrabs té un origen clar a la península Aràbiga. És això, molt més que les valuoses reserves, les que situen aquest territori en una posició central.
Dins d'una insistent campanya dels organismes internacionals, Human Rights Watch ha denunciat que el Comitè Olímpic Internacional permet la participació saudita als Jocs de Londres tot i que aquesta delegació no admet dones atletes. Pressionats, els dirigents de la retrògrada jerarquia saudita van fer ahir una petita concessió: per primera vegada, aquest any enviaran dones a competir. És lògic que no n'hi hagi gaires de preparades. Destaca Dalma Rushdi Malhas, una geneta que va guanyar la medalla de bronze als Jocs Olímpics juvenils del 2010.
Un altre símptoma de la greu malaltia del règim és l'espectacle de la successió al tron de la casa de Saüd: per segona vegada en menys d'un any, l'hereu ha mort prematurament. El rei, de 88 anys, torna a tenir un successor des de fa una setmana; és el seu germanastre, el príncep Salman, de 76 anys. És molt perillós que tant el Pakistan com l'Aràbia Saudita s'hagin instal·lat definitivament a l'UCI. I ho és més perquè són infecciosos.
