Drama municipal
Avui ha començat la campanya per les eleccions municipals. Dubto que durant la campanya es parli de coses importants: la situació econòmica dels ajuntaments (de la fallida que protagonitzaran la majoria un cop passades les eleccions) o la publicació de l'informe Greco (Grup d'Estats Contra la Corrupció, del Consell d'Europa), que deixa els ajuntaments espanyols com el pal d'un galliner. Els problemes del nostre sistema municipal són estructurals. Al meu entendre, són tres els aspectes que caldria atacar amb urgència: definir la missió dels ajuntaments, establir sistemes de control econòmic i reformar el sistema electoral.
Missió. Quan es va dissenyar el sistema municipal espanyol no es van prendre en consideració els defectes típics de l'àrea mediterrània on vivim. No es va fer res per evitar que els ajuntaments concentressin l'essència més destil·lada dels vicis locals: enveja, fatxenderia i corrupció. Els ajuntaments catalans es caracteritzen pels defectes típics del país: voler fer tot allò que no toca (cultura, educació, afers socials, sanitat, etc.), mentre que el que són les obligacions pròpies es fan malament (enllumenat, asfaltatge, clavegueram, escombraries, neteja i seguretat). Els organismes supramunicipals no han servit per a res. Els consells comarcals són d'una inutilitat només comprensible per culpa d'uns ajuntaments que no volen renunciar al seu protagonisme (com fa el govern espanyol respecte de la Generalitat). Les diputacions? Haurien d'haver desaparegut fa temps. Són la menjadora dels partits, de cosins i coneguts. El tema municipal podria tenir alguna solució si, per llei, es limitessin les funcions i la despesa dels ajuntaments. S'hauria de començar a denunciar els ajuntaments que fan el que no els correspon, invasió de competències.
Control econòmic. Pocs mitjans es dediquen a recordar que uns dels principals responsables de la bombolla immobiliària han estat els ajuntaments. Si no el principal. Han pervertit el sistema gràcies a la requalificació i a altres irregularitats. Arran de tota aquesta disbauxa, particulars i partits s'han finançat il·legalment (no ho dic jo, ho diu l'informe Greco). Tristíssim, però la gran destrossa del nostre territori no la va fer el franquisme, sinó que l'han dut a terme els ajuntaments catalans durant els últims trenta anys. Llevat dels centres històrics, tenim els pobles més horripilants d'Europa. Durant massa temps els promotors i especuladors han situat el quarter general de les seves corrupteles a l'ajuntament corresponent. El tema es podria solucionar si els ajuntaments tinguessin un interventor que depengués no pas del consistori, sinó del departament de Governació. I si es passessin auditories externes que no constituïssin meres recomanacions, com ara fa la Sindicatura de Comptes, sinó que les irregularitats impliquessin, automàticament, anar als tribunals sense intermediació política. Fixin-se en la situació actual. Després de tants escàndols: quants regidors estan a la presó?
Sistema electoral. El gran mal d'origen ve provocat, al meu entendre, per un sistema electoral que afavoreix la irregularitat i que, com he dit, aglutina els pitjors defectes del país. S'han convertit els consistoris en grotescos miniparlaments. Govern, oposició, portaveus, mocions de censura... Mocions de censura, per l'amor de Déu! Si la majoria de pobles no arriben a les dimensions d'una comunitat de veïns! Aquest ridícul esperpent recorda aquella sèrie televisiva tan divertida que es deia Aquí no hay quien viva . Total, el mediterranisme més dement. Un sistema que provoca que presentar-se fora de les llistes d'un partit esdevingui un calvari. Un sistema muntat per tal que el consistori practiqui el populisme buscant la seva permanència a cop de malbaratar recursos públics (propis i d'altres administracions).
Per què no ens fixem en sistemes electorals com els que regeixen molts països del nostre voltant? Alcaldes elegits directament d'una llista de noms que no està organitzada per cap partit. Gent independent que es presenta com a tal, i no transvestida, com ara succeeix. Sense gaires tràmits. El més votat és nomenat alcalde. Addicionalment, el consistori podria formar-se a partir de llistes tancades, com ara. Però curtes. Això sí, els poders de l'alcalde, excepcionals, que per això ha estat elegit nominalment. Repeteixo, que aquest sistema funciona a molts països d'Europa (per no parlar dels Estats Units!).
En comentar els tres punts d'abans he dit que podria haver-hi solucions (no es tracta d'inventar res, sinó de copiar el que ja es fa en altres indrets del nostre entorn). Però sempre ho he posat en condicional. I és que sé que no es farà res. Perquè les institucions del país estan dissenyades a mida de les necessitats dels partits i no pas de les del contribuent. Per això el pròxim 22 potser no aniré a votar... O sí. Si ho faig, però, ho faré en blanc. El sistema no em mereix cap confiança.
