Publicitat
Publicitat

ESMOLET DE PARAULES

Drama

Contra el que molts afirmarien, un drama pot acabar bé. En grec clàssic volia dir acció i algunes llengües, com l'anglès, el fan sinònim de teatre. Per a nosaltres, com a terme literari, té un sentit més restrictiu: el de gènere ple de conflictes psicològics i socials a mig camí entre la tragèdia i la comèdia.

En llenguatge col·loquial, i si ens atenim al que diuen els diccionaris, és dramàtic un esdeveniment de la vida real que ens interessa i commou vivament. Usant-lo en sentit recte, doncs, hauríem de poder dir que un segrest té un desenllaç dramàtic si genera fortes emocions, incloent-hi un final feliç.

En la pràctica, però, i potser perquè només ens commouen les desgràcies, dramàtic ha esdevingut sinònim de tràgic i el lliscament, de retruc, ha convertit en fals amic l'adjectiu anglès dramatic, que només vol dir sobtat i impactant. "La informació accessible augmenta dramàticament" no expressa desig latent de censura: és una mala traducció.

El drama grec, i ara em refereixo a l'actual, també té molts números per acabar en tragèdia. S'hi donen tots els elements clàssics: un heroi, l'euro, mogut per l'hybris de guanyar territori a qualsevol preu, i uns déus que, servint-se dels mercats, estan a punt de provocar la seva caiguda.

Ens encantaria fer d'espectadors plens de pietat i por davant un tràgic desenllaç que ens purificaria. Però som, per desgràcia, a dalt de l'escenari, i la nostra hybris té la forma d'una desolada urbanització nova de trinca. Aquest és el drama o, més ben dit, la tragèdia.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT