29/06/2011

D'una riquesa falsa a la misèria de debò

1 min

Les paraules claus dels titulars periodístics són símptoma dels temps. Al costat del subjecte Zapatero fa molt poc hi apareixien verbs com prometre i complements directes com "xec de 2.500 euros per nadó". Ahir el mateix subjecte va prometre reduir les possibilitats que t'embarguin si tens una renda baixa. Necessari, però prova de la foto real. Abans demanàvem control en els interessos hipotecaris, i ara ens hem de conformar amb promeses d'acabar amb els abusos en les subhastes hipotecàries. D'aquí uns anys, una visita a les hemeroteques permetrà contemplar una de les caigudes més salvatges i ràpides de l'economia només repassant els verbs que es conjuguen. En quatre dies hem passat de comprar a malvendre. De repartir riquesa a gestionar misèria. Amb un matís cruel: la riquesa era virtual, fruit de la bombolla, d'estirar més el braç que la màniga, era de lloguer, i en canvi la misèria és tota nostra, i la bombolla de la misèria, si mai explota, t'ho fa a la cara. Les paraules claus dels titulars de diari només es veuen superades per un altre signe dels temps: els locals que es transformen i que configuren el retrat de l'oferta i la demanda. Els antics videoclubs que s'havien reconvertit en agències immobiliàries sabeu què són, avui? Són botigues de "compro or". Empenyorar, subhastar, endeutar, són verbs de moda, els més conjugats el 2011. I són de debò.

stats