Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

Editorial (escrit a l’exili)

Del text atribuïble a Solà Cañizares (Barcelona, 1905 - Estrasburg, 1965) a La Veu de Catalunya (IX-1945), diari que amb Modest Sabaté va reprendre a França, on els dos, antifranquistes, eren exiliats. Solà Cañizares havia estat convidat a entrar al govern Irla. Jurista de prestigi internacional, Solà Cañizares donava beques, als anys 60, a alumnes catalans de dret per formar-nos a Estrasburg com a quadres demòcrates.

[...]

Els homes de Lliga Catalana que som a l’exili ja varem declarar a l’Assemblea de París que no ens consideràvem competents per a modificar el programa del partit que va ser elaborat a Catalunya pel conjunt dels nostres correligionaris. Un dia vindrà que tots els partits de dreta i d’esquerra revisaran llurs programes per a adaptar-los a les noves circumstàncies del món després de la guerra. Per això a la dreta i a l’esquerra, no pot ésser l’obra d’un nombre reduït d’exiliats sinó de la massa dels adherents residents a Catalunya. Nosaltres esperem poder-nos reunir lliurament a Catalunya no solament per a contribuir a reorganitzar el partit sinó per a ajudar a establir una pau fecunda entre tots els catalans de totes les tendències. Mentre continuem a l’exili tenim el deure d’actuar amb el sentit de responsabilitat dels que formen part d’una massa de catalans que segons els darrers resultats electorals representava aproximadament la meitat de Catalunya. [...] Els homes de la Lliga, a l’exili, som els dipositaris d’una tradició sagrada que el general Franco, tan orgullós com ingenu, ha cregut fer desaparèixer. La Lliga havia fet una trentena d’anys de catalanisme, i després del parèntesi franquista ha d’ésser en lloc d’honor en el redreçament de l’esperit catalanista, concertada democràticament amb tots els grups i sectors de bona voluntat catalana. Però, per a que el catalanisme i la democràcia siguin a casa nostra realitats magnífiques, cal crear un clima de convivència i de pau civil. Nosaltres a l’exili, modestament, però amb entusiasme, ens hem dedicat a crear aquest clima i durant el temps que serem encara lluny de la pàtria tindrem present el nostre deure. Aquest deure té dos aspectes. Com adherents de Lliga Catalana no fer res que pugui ésser motiu de discòrdia entre els nostres correligionaris. Com a representants del partit, no fer res que pugui ésser motiu de discòrdia entre els partits i homes catalanistes. [...]

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT