IAQUÍ

Eduquem les criatures amb aquella alegria

EMOCIONAT I AGRAÏDÍSSIM per haver rebut el premi Ciutat de Barcelona de comunicació, i orgullós que el jurat valori la contribució a parlar amb humor i en positiu de l’educació, em ve molt de gust donar les gràcies als que m’han educat i m’ensenyen a educar.

Començo per la Madre Adela. A la seva falda vaig aprendre a llegir i escriure als tres anys, i llegir i escriure són les dues coses que em fan més feliç. Al Josep Maria Mas, que em va fer estimar la filosofia i em va empènyer a estudiar-la. A la Bruna Cararach, que em va fer entusiasmar amb la llengua francesa. I als pares, que -sóc afortunat- són els millors del món, i es van sacrificar perquè tinguéssim els estudis i oportunitats que ells no havien tingut.

Quan vaig ser pare la psicòloga Carme Thió ens va rescatar, a un grup de progenitors atabalats, ens va ensenyar a viure els marrons com a oportunitats i ens va transmetre tanta calma que a casa vam passar de tenir dos fills a tenir-ne quatre.

He après molt dels meus experts de capçalera, que coneixeu perquè són al suplement Criatures i ara al llibre Educar millor. Jaume Cela, Eva Bach, Maria Jesús Comellas, Jaume Funes, Gregorio Luri... Són entesos que no dicten mètodes sinó que encomanen actituds, no acomplexen sinó que inspiren. Persones vocacionals, apassionades, que s’estimen la canalla.

I després de córrer tants anys per totes les AMPAs del país fent xerrades, constato amb satisfacció que hi ha un munt de pares i mares, mestres, professors, monitors, educadors socials, que cada dia exerceixen, amb aquella alegria, la responsabilitat més gran, complexa, agraïda i divertida: educar les criatures.