Egipte i el repte de la democràcia als països àrabs
Per primera vegada a la història, Egipte, el país àrab més poblat, tindrà un president civil: Mohammed Mursi, el candidat dels Germans Musulmans, la poderosa organització islamista. La Junta Electoral el va proclamar ahir guanyador de les eleccions presidencials del 17 de juny amb el 51,73% dels sufragis. Mursi es va imposar a Ahmed Xafik, candidat oficialista i ex primer ministre de Mubàrak, que va arribar a la segona volta després de quedar davant dels candidats laics i prooccidentals.
La notícia va ser celebrada ahir pels partidaris de Mursi i ha estat rebuda amb alleujament per la comunitat internacional, que temia que una victòria de Xafik encengués un conflicte civil.
Recordem que cap dels dos candidats representava l'esperit de la revolta de la plaça Tahrir. Els seus promotors recelen d'una entesa entre els militars, que ara mateix tenen el control del poder legislatiu després de la dissolució de la cambra, i els islamistes. Caldrà seguir amb molta atenció com es desenvolupa aquesta cohabitació i vigilar perquè no s'acabin d'enterrar del tot les esperances dels milers de ciutadans, sobretot joves, que van provocar l'enfonsament del règim de Mubàrak.
Mohammed Mursi tindrà ara el repte de demostrar que la democràcia és compatible amb un islamisme moderat (a l'estil de la democràcia cristiana europea), cosa que moltes vegades s'ha posat en dubte. No sembla que la fórmula de perseguir i reprimir l'islamisme practicada, per exemple, per alguns països del Magrib sigui la millor per integrar aquests sectors en el joc democràtic.
L'islamisme polític s'ha de poder normalitzar i Egipte serà un banc de proves fonamental. El primer repte és enfortir una feble democràcia que ara està segrestada pel poder militar. El segon serà recuperar el Parlament i redactar una nova Constitució. La transició a la democràcia a Egipte comença ara i el camí per recórrer encara és llarg.
