BONDIA

Ekaizer i la cultura de la persecució

Si jo visqués a Madrid, el seu comentari m’obriria els ulls i m’amoïnaria. Aquí, per desgràcia, no m’ha vingut de nou

Dimecres passat, en l’acte de presentació del seu llibre sobre el judici al Suprem, Ernesto Ekaizer va dir: “M’estan fent reviure la cultura de la persecució dels meus pares. A Madrid ara mateix soc un col·laboracionista dels catalans”. Ekaizer és jueu, els seus pares van haver de fugir d’Europa i refugiar-se a l’Argentina i només a ell li correspon el dret de parlar en aquests termes per explicar com se sent. Després de molts anys d’haver-li llegit i sentit cròniques als mitjans més diversos, els lectors saben que Ernesto Ekaizer és un periodista murri, ben informat, culte i gelós guardià de la seva independència professional. No parla per complaure sinó per informar, i la seva ironia el salva de la gesticulació excessiva. Si jo visqués a Madrid, el seu comentari m’obriria els ulls i m’amoïnaria. Aquí, per desgràcia, no m’ha vingut de nou.

Més continguts de