Emili Teixidor

M'aixeco sempre a la mateixa hora, cap a les vuit o les nou. I esmorzo. Suposo que com tothom. Prenc un suc de taronja amb un entrepà i després un cafè amb soja, perquè és el que m'agrada. Després em poso a escriure. Estic preparant una nova novel·la però no vull explicar res per si després no surt. És secret. Acostumo a escriure una estoneta cada dia, però avui és dissabte. I el dissabte és un dia d'esbarjo. Si has treballat durant tota la setmana, els caps de setmana s'han de reservar per al descans. Normalment em quedo a Barcelona amb els amics i dinem plegats. Però encara no sé què farem avui, perquè tot depèn del dia. No m'agrada gaire planejar. Quan sortim fora ens agrada anar a Can Fabes, a Sant Celoni . Fa molts anys que ens coneixem i som amics. I si sortim per Barcelona anem al Rebost de Maria , que fa cuina tradicional catalana. La veritat és que a mi, mentre m'atipin, m'és igual que sigui cuina catalana o xinesa. La gastronomia és de les coses que menys m'han interessat a la meva vida. Però sí que m'interessa que hi hagi gent que se n'ocupi. Alguns caps de setmana també marxo fora, a l'Estartit. Fa segles que hi vaig. Tinc amics que hi tenen casa, que és millor que no tenir-n'hi. Aquest dissabte m'he quedat a Barcelona perquè tinc un compromís amb motiu de la Setmana del Llibre en Català. Projecten Pa negre, la pel·lícula que l'Agustí Villaronga va adaptar de la meva novel·la. I després es farà una mica de tertúlia amb la productora, la Isona Passola, i un dels actors, el Roger Casama jor.