RAONS

Emmascarar

Fixem-nos en la paraula manter. És molt efectiva. De manera automàtica desperta imatges en el receptor: la més recurrent, l’estesa de bosses de marca falsificades en un passeig o plaça, de la mà de persones identificades com a immigrants (amb les connotacions racials que comporta), suposadament sense papers, a punt de recollir el material i arrencar a córrer si s’acosta la policia. En els badocs que s’ho miren i compren ningú s’hi fixa, com si un mecanisme de censura els esborrés de la imatge. És un fenomen que planteja problemes de legalitat o, millor, recordant Foucault, d’il·legalisme popular.

En termes de seguretat és poc més que una anècdota, però el poder que emana de la imatge fa que es converteixi en categoria. I per això en el debat polític -ho hem vist en aquesta campanya- alguns pronuncien la paraula seguretat amb el mot manter al costat. Hi ha problemes molt més greus, però el top manta estimula les passions més irreductibles: la por, el racisme, l’aporofòbia. Impacta la gent i resulta útil per atacar a qui governa.

És la política de l’emmascarament. La política de la por que és la base del pensament reaccionari. Posar èmfasi en allò que resulta cridaner i genera neguit, per esquivar les qüestions de fons. Amb els manters no només es parla de seguretat. Alhora, s’estan validant les polítiques més repressives contra la immigració (d’exclusió i de devolució), s’estan legitimant les desigualtats (reduint la marginació a una qüestió d’ordre públic), s’està alimentant el cofoisme de la por als que venen de fora a prendre’ns el que és nostre, i s’estan escatimant els problemes estructurals, com si la seguretat només fos un problema policial.

Trobaríem exemples semblants en altres àmbits perquè és més senzill fer que triomfi la por i construir enemics per culpar-los de les nostres desgràcies que afrontar les fractures que ens amenacen. És l’estratègia de la dreta radical a tot Europa: emmascarar la impotència de la política en l’economia global i preparar-la per a l’únic paper que els poders econòmics volen deixar-li: control social i ordre públic.

Més continguts de