3.000 croquetes

Els magazins en parlen a tota hora. “Buenos días y bienvenidos a la cobertura, minuto a minuto, de todo lo relacionado con el rescate de Julen en un pozo de la localidad malagueña de Totalán”, llegeixo a la web d’un diari. I a continuació, entre anuncis, les novetats promeses, com si fos un partit de futbol. Que si ara excavaran un pou horitzontal amb uns martells percussors, que si els bombers porten màscares d’oxigen, que si ja han foradat un metre... Fa onze dies que el nen es veu que hi va caure, i hi ha hagut tot de problemes tècnics. Des de fora, amb el dit gros a punt del tuit, també és cert, no s’acaba d’entendre qui mana, a qui han demanat ajuda i com és que aparentment s’equivoquen tant.

A TV3 entrevisten un periodista local perquè expliqui el que està passant. T’imagines, esclar, que un periodista en farà un relat curós i asèptic. Però el periodista, des de la redacció del seu diari, explica emocionat que tothom està ajudant molt i que els han fet arribar “tres mil croquetes”. De seguida ens fa saber que les persones que han fet les tres mil croquetes han pensat, amb encert, que els entrepans són una dieta molt monòtona i que les croquetes han resultat ser una novetat que agraeixen molt. Parla i parla de les croquetes, i per un moment em temo que ens en dirà, també, els diferents sabors. Abans d’acomiadar-se, recorda que Totalán és “el poble d’Antonio Molina”.

Per què parlar de croquetes, com si fos una festa major, un esdeveniment esportiu? Per què dir-ne el nombre com si es tractés d’un rècord festiu? ¿No ha previst, doncs, el govern d’Andalusia un avituallament per als bombers que treballen des de fa onze dies? ¿Depenen dels veïns que fan croquetes, perquè els entrepans (que potser no pensaven que haurien de ser per a onze llargs dies) cansen? ¿A què treu cap explicar els naixements cèlebres del poble on ha passat un fet tan tràgic?