Feminista transversal

EscriptoraM’emociona llegir que l’inquiet Albert Rivera ha vessat unes paraules que valoraven, a la seva manera, la vaga del vuit de març. Unes paraules que han fet que, per un moment fugaç, a l’after on em trobava es fes un silenci respectuós i còmplice: diu que “es declara encantat de liderar” el debat transversal feminista.

Sincerament, és el que li faltava al debat transversal feminista. Algú amb capacitat de lideratge com Albert Rivera. Algú ni d’esquerres, ni de dretes, com ell, sinó tot a la vegada segons bufi el vent. Algú capaç de dir, en un primer moment, que no anirà a la festa, per, un cop vist que a la festa hi ha barra lliure, declarar que la festa l’organitza ell i posar-se a la caixa a cobrar entrades. M’estranya, això sí, que Albert Rivera no hagi estat proposat -per ell mateix, no cal dir-ho- feminista transversal d’honor. Però què n’han de dir, d’aquest lideratge lluminós, les feministes transversals?

Primer hauríem de saber què és això de la transversalitat feminista. Jo, desgraciadament, no ho puc contestar. Amb esforç soc transalpina, però transversal no gaire. Per tant especularé. Diria que l’Albert parla de debat transversal feminista (ojo, només debat, eh?) per contraposar-ho a una paraula com “radical”. Si dius transversal no has de dir “moderat”, que queda lleig, però ja se t’entén. Així doncs, t’esperes que s’acabi la mani i, si no hi ha hagut cap aldarull, corres a penjar-te el llaç de la transversalitat.

Aprofitant l’impuls i la indiscutible capacitat de lideratge d’aquest home, jo el voldria empènyer a liderar altres debats. El debat transversal del pebrot, per exemple, el tenim pendent. Necessitem algú com ell, que hi entengui de pebrots. Algú desacomplexat. Algú que no s’esperi a ser erigit líder per la massa pebrotera. Algú que digui: aquí el líder soc jo, xatis.