19/12/2019

París, Lleida, Perpinyà

2 min

M’agrada menjar i beure, m’agrada la gent que et demostra amor cuinant i m’agrada la gent que demostra amor agraint el que li han cuinat, m’agraden molt els regals i m’agrada molt estimar i ser estimada, de manera que m’agrada la setmana que ve, que és Nadal. Si fos religiosa em passaria el dia dient “Gràcies, Senyor, per aquests aliments”. Per tot això, no puc evitar d’imaginar-me les cases dels presos polítics. L’absència de tots ells a la taula –la cadira on seien sempre– m’empolsega i m’entristeix. No he vist la casa de l’Oriol Junqueras. Al meu cap sempre hi ha, quan hi penso, un dibuix de la Cristina Losantos, preciós, que va ser una de les il·lustradores del llibre de contes per als seus dos fills. Hi ha una butaca i una llar de foc i sempre el veig allà, en aquell dibuix. La casa del Jordi Sànchez sí que l’he vista, d’un dia, al principi, que vaig anar a entrevistar la família. No em costa gens imaginar-lo en aquella cuina tan blanca i bonica. M’imagino en Raül Romeva sortint a córrer abans del dinar. L’últim cop que el vaig veure em va dir: “Cuida’m la muntanya”, perquè vivim (vivíem) molt a prop i sortim (sortíem) a córrer pels mateixos boscos. M’imagino la Dolors Bassa guarnint la casa, fent el pessebre. M’imagino la Carme Forcadell triant joguines per als nets. M’imagino el Jordi Cuixart a la Cavalcada amb el cotxet. M’imagino en Forn, tot guapo i ben vestit, bevent un vi que va anar a comprar al lloc de sempre. M’imagino en Rull anant a veure els Pastorets del poble. M’imagino en Turull rebent regals, obrint-los, somrient.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

M’han explicat una cosa d’en Junqueras, a la presó. Es veu que ha aconseguit que als partits de futbol els altres interns, en lloc d’insultar, diguin noms de ciutats. “París, més que París!” “Lleida!”. “Ets un Perpinyà!”. Hi penso tot el dia.

stats