Pressupostos a canvi de vida

Pedro Sánchez (diu que) vol que li aprovin els pressupostos. I potser ho diu però en realitat tant li és una cosa com una altra, però hem de creure’l i pensar que sí que vol que els hi aprovin, perquè hem de pensar que sí que vol destinar els diners a mesures socials, perquè hem de pensar que sí que és socialista. Els independentistes han de decidir si ho fan o no ho fan, això d’aprovar-li els pressupostos. Si no ho fan, se’ls podrà retreure que no han permès les mesures socials de Pedro Sánchez. I que, com que Pedro Sánchez no ha pogut desplegar les mesures socials, no guanyarà les eleccions espanyoles i el trifàtxic que hi ha a Andalusia (Vox, Ciutadans i PP) es pot reproduir al Congrés de Diputats. I llavors, adeu mesures socials.

Però entre les mesures socials que hom espera d’un govern socialista hi ha no impedir que el vaixell 'Open Arms', atracat al port de Barcelona, pugui fer-se a la mar per continuar rescatant nàufrags. Si el govern –Capitania Marítima– no dona permís a l’ONG per operar fora de les aigües de l’estat espanyol, a la pràctica està condemnant a morir ofegats nens i adults. I si fa això, no hi ha cap diferència, pel que fa a política migratòria, entre aquest govern i el possible govern trifàtxic de Vox, PP i Ciutadans. I si no hi ha cap possible diferència entre aquest govern i el possible govern trifàtxic de Vox, PP i Ciutadans, no té cap sentit que els independentistes li votin els pressupostos socials, que són socials, excepte per aquesta gent que es morirà al mar.

Si jo fos líder dels partits independentistes li enviaria un ultimàtum a Pedro Sánchez. O deixes marxar el vaixell (i és urgent) o no tens pressupostos. I si, com és previsible, no en fa cas, trobo que nosaltres, els civils, hem de pensar si obeir lleis com aquesta –que condemnen a morir nens iguals que els nostres– és ètic, o si en aquest cas, com en d’altres, la desobediència és un deure moral.