Quan l'agressor és policia a qui truques?

L’home que va ferir el periodista Jordi Borràs és un policia nacional

EMPAR MOLINER
EMPAR MOLINER Escriptora

L’home que va ferir el periodista Jordi Borràs, mentre cridava “Viva Franco” i “Viva España”, és un policia nacional. Ara, a Espanya, la policia també pega a periodistes. No l’han apartat del càrrec.

Pot pegar-los per culpa d’un estat mental concret. “Que nos dejen actuar”. A Espanya els unionistes han repetit als seus que “no és possible votar en un referèndum sobre la independència de Catalunya”. Si no ens permeten votar, tot seguirà igual, i per tant, tant els unionistes com el policia no cal que defensin la seva opció política amb diàleg. La seva opció política no es toca. No estan acostumats a defensar-la perquè sempre la tindran pels segles dels segles. Ells són el poder. I per tant, quan veuen que els altres protesten i demanen canvis reaccionen pegant. Per això les hòsties venen sempre del mateix cantó.  

Què hauria passat si Jordi Borràs s’hi arriba a tornar? També l’haurien acusat d’atemptat a l’autoritat i delicte d’odi, com als joves empresonats d’Altsasu? Acabo de llegir que el policia diu que el periodista va cridar “Puta policia i puta Espanya”. Em costa de creure d’en Borràs (no és pas el seu estil). Tot i que si ho hagués cridat tampoc no justificaria cap agressió policial. Ara bé, que el policia digui això i presenti una denúncia fa por. Els vídeos, els testimonis poden no servir per a res. Fa por el silenci d’alguns polítics, perquè el silenci d’alguns polítics sol ser el preludi de la construcció d’un delicte. Diu Josep Borrell que els referèndums “divideixen profundament la societat”. No és cert. El que fan és mostrar la divisió que hi havia i donar-hi una solució. De la mateixa manera que la repressió no “uneix la societat”. El que fa és uniformar-la artificialment per mitjà de la por.

Més continguts de