TOVALLONS NEGRES

Regular el sector del taxi

Pregunta al client si el destorba la ràdio. Els altres ho fan

Sembla ser que el sector del taxi ha aconseguit part del que reivindicava. Enhorabona. Per un moment vam creure que perdíem el lideratge indiscutible d’en Tito, i esperàvem que aviat s’integrés en alguna candidatura a l’alcaldia de la ciutat de Barcelona. Amb el lema “Yo dimito, nen” podria disputar-li uns quants vots al 'noi de la mare'.

Tito fa marxa enrere i torna a ser portaveu del taxi: "Em vaig escalfar"

Ara bé. La Generalitat també ha de regular el sector. És urgent que s’implementin les següents mesures en alguns membres de la flota:

– No es diu “subnormal” al que parla en català. No es diu “subnormal”, en general.
– No s’ha de dir “catalán de mierda” a ningú (això va pels de Madrid). I menys a l’Albert Rivera, que prou pena té.
– Podem afirmar que el datàfon triga uns segons a posar-se en marxa. Si el client ha expressat el noble desig de pagar amb targeta, tingue’l preparat. Sobretot si el portes embolicat amb un drap dels de treure la pols al portaequipatges.
– Al client no li resulta tan interessant saber que un dia vas portar el Màgic Andreu o potser l’Andreu Buenafuente (no recordes quin dels dos).
– Has de fer-te una revisió ocular cada tres mesos per determinar si pateixes miopia selectiva, no fos cas que exercint la feina no veiessis iaies amb caminador o progenitors amb cotxet.
– Pregunta al client si el destorba la ràdio. Els altres ho fan.
– No, no cal que donis aigua al client. N’hi ha prou que no li donis alè de cervesa.
– La graella de l’aeroport no és un 'after', ni un club cannàbic.
– A la parada, hi ha d’haver un sistema menys rudimentari quan us arriba un client que el de bramar: “¡Primeeeeeerooooo!”.
– Si vas en verd i t’atura un client, no és simpàtic preguntar-li on va per decidir si el portes.
– Virginia Woolf, James Joyce o Carles Soldevila tenien veritable talent per a escriure allò que en diem “monòleg interior”, i que consisteix a fer que el personatge expressi el seu corrent de consciència, tal com raja. Tu no ets Virginia Woolf, James Joyce o Carles Soldevila. No resulta literàriament edificant sentir: “Puto camión de los congelaos, mujer tenías que ser, cagüen las bicicletas, patinetes de los cojones, mierda de motos, ¡tira yaaa!”

 

Més continguts de