En diuen puticlubs

A l’Eixample de Barcelona un grup de nois es dediquen a treure flyers dels parabrises dels cotxes aparcats. Agafen el del professor Karamba (el vident africà que et garanteix acabar amb el mal d’ull) i el de l’empresa que compra el teu pis al comptat encara que hi hagi llogaters. Els aturo i els pregunto si ho fan perquè volen o perquè algú els paga. Recordo que, anys enrere, hi havia un grup d’activistes -podem anomenar-los així- que es dedicaven a arrencar els cartells enganxats als fanals. Ho feien per amor a la neteja. Aquests, però, m’expliquen que treballen per a l’Ajuntament de Barcelona. I que l’encàrrec que tenen, sobretot, és treure la propaganda de les perruqueries que són, en realitat, puticlubs encoberts. Per cert, la paraula puticlub sempre m’ha resultat una broma d’argot i no entenc que es faci servir amb naturalitat als mitjans de comunicació.

Suposo que -si els nois no menteixen- l’Ajuntament de la ciutat veu bé pagar diners per evitar la visió dels anuncis d’aquest negoci. Per no fer-lo present, cada dia, a les nostres vides. De fet, ahir vaig entrar en una perruqueria de barri a tenyir-me els cabells i la dona de la recepció va barbotejar, incòmoda: “No, no, aquí no...” I jo, que provava de fer-li entendre que a l’aparador bé que ho posava, que tenyien cabells, fins que vaig veure que de la rebotiga en sortia un avi, tot content, cordant-se la bragueta.

Mentrestant, avui, al puticlub del carrer Viladomat amb Mallorca hi ha arribat una altra furgoneta amb tot de japonesos del Mobile. Em diuen els veïns que tot el cap de setmana ha estat un no parar. Al cap d’una estona, una altra furgoneta; aquesta plena de prostitutes, perquè suposo que no donaven a l’abast i necessitaven carn fresca. Qui sap si els mateixos nois que treuen dels parabrises els flyers de les falses perruqueries xineses es dedicaran, aquesta nit, a posar-ne de nous amb les tarifes i els serveis de tot de noies classificades segons mida i lloc de procedència.